La pagesia, desprotegida

Coordinador nacional d'Unió de PagesosL’amic Martí Boada sosté que la pagesia té una doble responsabilitat: produir béns indispensables i mantenir el paisatge. Remarca el fet que, a Catalunya, aquest percentatge petit de la població és la gestora del sistema ecològic. Prop de 80.000 persones treballem directament les terres, les granges i els boscos al nostre país. Dic directament perquè parlo de l’agricultura familiar, que suposa un 89% de l’activitat agrària del conjunt de 57.543 explotacions registrades. Així doncs, el model agrari que tenim, i que pensem que cal preservar, és bàsicament el de famílies instal·lades de cap a cap del territori català que porten empreses agràries de petita i mitjana dimensió. És aquest model que permet el que en diem equilibri territorial.

Els experts ens reconeixen que les funcions ambientals que acomplim els pagesos no són prou valorades i que haurien de ser contraprestades. Entre aquestes funcions hi ha la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, la regulació del cicle hidrogeològic i la disponibilitat de recursos hídrics, la prevenció de la degradació del sòl i dels incendis i la mitigació del canvi climàtic. L’activitat de la pagesia repercuteix en la gestió del territori, en el manteniment de la matriu territorial i del paisatge, cosa molt apreciada per tota la societat.

I aquests beneficis són beneficis secundaris a la producció agrària. El paisatge ric i divers que tenim fa que la nostra terra ens doni l’ampli espectre d’aliments de la preuada dieta mediterrània: l’oli, la fruita seca, la fruita, els productes de l’horta, l’arròs, el llegum i els cereals, tot tipus de carn, i el vi i el cava. La pagesia és, doncs, principalment, garantia de productes de proximitat, de temporada, i de qualitat. Tenim el que molts voldrien. Observem que països tan rics com Noruega i Suïssa, que podrien proveir-se de fora de les seves fronteres, inverteixen molt en agricultura.

Al nostre país, la pagesia és a la base del motor de l’economia catalana. Deixant de banda la construcció, el sector agroalimentari és el més important, representa el 3,77% del PIB, és el segon clúster agroalimentari d’Europa i és el tercer exportador de Catalunya amb un 14,8%. I diem que és motor de l’economia perquè arrossega altres sectors: tant els que proveeixen factors de producció -farmacèutic i químic-, com el comerç i la restauració.

Amb tot aquest balanç fet fins aquí, hauríem de pensar que un país que sap aprofitar tot això té una cura especial de la pagesia. En canvi, no és ben bé així. Recordareu que, fa poc més d’un any, una mobilització de tres dies per la dignitat del camp va portar més de 600 tractors a Barcelona -no se n’havia vist mai cap de semblant a la capital catalana-. El detonant va ser la retallada del suport als productors de les zones de muntanya, en inversions, en mesures agroambientals i en produccions ecològiques. A això s’hi sumaven pèrdues creixents per la mala gestió de la fauna salvatge, i casos d’impacte de la ciutadania en l’entorn rural per conductes irresponsables. Es pot dir que no teníem la moral gaire alta i que ens calia aixecar-nos.

La principal desprotecció que patim els professionals agraris, però, és als mercats. La distribució comercial i l’agroindústria més concentrada han conduït a unes relacions molt desequilibrades en la cadena alimentària i a abusos i competències deslleials no perseguides. Fa temps que els preus pagats per les nostres produccions no tenen una correlació amb el preu pagat pels consumidors. L’anomenada renda agrària, calculada en termes corrents del 2001 al 2016, ha caigut a Catalunya més d’un 19%.

Per tot plegat, als pagesos ens cal fer-nos entendre. I enguany tornem a Barcelona amb reflexió i arguments: els sindicalistes d’Unió de Pagesos ens reunirem en les jornades Pagesia i país: sector agrari, alimentació i sostenibilitat el 16 i 17 de febrer. Hem de saber explicar que el suport a la pagesia és una aposta de país. Un suport que, per cert, a Catalunya té un dels nivells més baixos de la Unió Europea. Proposarem encetar un camí d’estratègies i aliances perquè els productors agraris siguem competitius als mercats i enfortim l’economia de totes les comarques, perquè amb una alimentació conscient i responsable la ciutadania se’n beneficiï i perquè el país millori el sistema ecològic. Vist això, proposarem que cal elevar el debat sobre el model agrari al debat de país.