Trumpisme celtibèric
Aquest dimarts a les cinc de la tarda, la FAES de José María Aznar portarà a terme la presentació virtual –covid obliga– del llibre ETA: 50 años de terrorismo nacionalista. Hi han d’intervenir María San Gil (la Passionària del PP basc fins al 2008, filla política de Jaime Mayor Oreja, insistentment festejada per Vox), Carlos Urquijo (delegat del govern Rajoy a Euskadi, ara president d’una Asociación Esteban de Garibay creada el 2019 per tal de defensar al País Basc “la pasión por España”) i l’eurodiputat i director de la FAES Javier Zarzalejos, que no necessita targeta de visita.
Ha editat el volum la Fundación Villacisneros (creada a Madrid el 2007 amb nom d’explícita filiació militarista, colonialista i colpista) i el prologa el president d’aquesta entitat, Íñigo Gómez-Pineda Goizueta, que deixa ben clar en quin mot del títol s’ha de posar l’accent: no pas en terrorismo, sinó en nacionalista. El problema gros no era ETA, sinó “la actitud del nacionalismo vasco, [...] la deslealtad de los nacionalistas”, llur “chantaje al gobierno de turno”, llurs “ofensas a España y sus símbolos, la coacción y discriminación permanente de los no nacionalistas” [sisplau, no riguin], “el adoctrinamiento en la educación construyendo un pasado inexistente y fomentando el odio a España”. I el prologuista afegeix: “Aspiramos a contrarrestar la manipulación de la historia que, especialmente en el País Vasco, han impuesto los medios de comunicación con la ayuda del adoctrinamiento implantado en los centros de enseñanza”.
A combatre aquest complot político-mediàtico-educatiu de flagrant fetor trumpista hi han contribuït vint-i-tres autors que es mouen entre l’ala més reaccionària del PP i la ultradreta de Vox, incloent-hi alguns tocs de color magenta (UPyD) o taronja (Ciutadans). Hi trobem un Jaime Mayor Oreja incommovible en la tesi que “ETA está hoy más presente que nunca”, que des del govern Sánchez-Iglesias fins al procés català tot respon a l’estratègia etarra, i Maite Pagazaurtundúa, i l’historiador jesuïta Fernando García de Cortázar, i Ignacio Astarloa (secretari d’estat de Seguretat l’11-M de 2004, amb gairebé 200 morts a la consciència); però també l’eurodiputat Hermann Tertsch, i Santiago Milans del Bosch y Jordá de Urríes (nebot del colpista, ex jove esquadrista ultra i antic advocat de la Fundación Francisco Franco), i alguns federicos, i directius perpetus d’associacions de víctimes del terrorisme, i l’inevitable Fernando Savater...
Mentre esperem en va que algun periodista (no pas fiscal, jutge ni guàrdia civil, no serem tan il·lusos) investigui un dia tot aquest dens entramat de xiringuitos espanyolistes sorgits del no res en els últims deu o quinze anys a Barcelona, Madrid o Bilbao i precisi les seves fonts de finançament (subvencions públiques? donatius d’empreses o particulars?), el llibre que la FAES apadrina avui és una nova evidència que, per a bona part de la dreta dura celtibèrica, la fi dels atemptats d’ETA (fa nou anys) i la posterior dissolució de la banda han deixat un buit irreemplaçable.
Sí, perquè els morts i els estralls causats per ETA permetien criminalitzar el conjunt del nacionalisme basc (tot allò del árbol y las nueces) i àdhuc el català (el pacto de Perpiñán, la kale borroka en Cataluña...), i il·legalitzar partits, i tòrcer majories, i crear doctrines judicials aberrants, i revestir la defensa de la unitat d’Espanya d’un abassegador complex de superioritat moral. Tot això és el que troben a faltar els autors del llibre que comento; per això es pregunten: “¿Por qué las prisas actuales por olvidar lo ocurrido en España durante cincuenta años de terror? ¿Por qué no identificar a los responsables, los cómplices y los beneficiarios –sí, beneficiarios– de cincuenta años de terror? Sólo una sociedad cobarde y pusilánime admite que todas estas preguntas queden sin respuesta”.
I bé, si Donald Trump ha aconseguit convèncer desenes de milions de nord-americans que el covid-19 és una arma biològica xinesa; que l’arribada a la Casa Blanca de Joe Biden significarà la implantació als Estats Units d’un règim comunista, d’un sistema inspirat en els models de Cuba o Veneçuela, i, aquesta darrera setmana, els ha persuadit que existeix una conjura gegantina dels grans media, amb un Partit Demòcrata de tipus bolxevic i centenars de milers de funcionaris locals i estatals implicats, per tal de falsejar el recompte dels vots i robar-li la victòria...; si a la primera potència del món ha passat i està passant tot això, per què la FAES i companyia no s’han de veure amb cor de sostenir que ETA segueix viva i d’explicar “la verdadera historia del terrorismo nacionalista”, combatent “el blanqueamiento de la banda y de sus testaferros de EH Bildu”?
Si Pablo Casado volgués de veritat moure el PP cap a un centrisme creïble i homologable a nivell europeu, la prova del cotó fluix no seria la baralla de galls de l’altre dia amb Santiago Abascal al Congrés, sinó un trencament nítid amb la demagògia decididament trumpista d’Aznar, de la FAES i dels seus nombrosos satèl·lits. M’hi jugo el que vulguin que no ho farà.