El 'jet lag' etern
Primeres llums solars. Els locals comercials obren les persianes metàl·liques. Les cantonades humides després de la remullada quotidiana dels gossos. La dona gran amb bata de boatiné i un tros de pa trencat toscament amb la mà, com si s'afanyés per arribar a l'horitzó. Badallo. Les primeres llums del sol, com diu el Virolai, il·luminant la catalana terra (i la resta del món, ja posats a fer). Ahir, després d'una setmana frenètica com poques víctima d'un persistent insomni, vaig caure, rendit i adormit tot just començant la vesprada. Amb tots els llums de casa apagats i sense la intervenció lumínica d'un mòbil viola-retines, el meu ritme circadiari per fi va sincronitzar-se amb el nostre hemisferi. Mentre m'adormia vaig pensar per un instant en les alternatives al clàssic son de les 8 hores recomanables. Per exemple, el bifàsic, consistent en dos cicles de 4 hores cadascun, pel que sembla el més comú abans de l’arribada de l’electricitat, que ho va capgirar tot. O el son polifàsic, del qual alguns experimentadors han fet apologia, consistent en 6 fases de son d'uns 30 minuts i que el polifacètic arquitecte nord-americà Buckminster Fuller va defensar fervorosament.
M'he llevat just quan el sol començava a treure el nas i, fent capicua amb el meu últim pensament abans d'adormir-me, torno a veure clar que, després de milions d'anys sincronitzats amb l'astre rei, hem perdut l'oremus. Ara, de cop i volta, molts de nosaltres vivim en un jet lag depenent, per exemple, de la nova sèrie que HEM de veure. Diuen que aquest país és un dels que més trastorns de la son pateixen. Que al matí conduïm fets una coca. Els efectes que l'ésser humà pot patir en qüestió de segles després de l'alteració de les nostres hores de son continuen sent una incògnita, com aquesta Lliga, com el nou disc de Roger Waters, com què dimonis portarà aquella dona sota la bata de boatiné, com què serà de la moto de Pere Tàpias, o com el bestseller de Sant Jordi que hem comprat compulsivament i que et portarà altra vegada a adormir-te a les tantes. I anem fent.
