Jeremy Allen White: boges per un noi que bruteja
BarcelonaLa sèrie The Bear, amb la tercera temporada acabada d'estrenar a Disney+, és clarament un dels fenòmens de l’any, amb un protagonista, Jeremy Allen White, en el paper de Carmy Berzatto, que s’ha coronat com un dels sex symbols del moment. Un home de bellesa poc evident que encarna un personatge sensible i entregat a la cuina com a taula de salvament existencial. Aquests trets poden fer-nos pensar que estem davant d’una masculinitat desconstruïda, però alerta, que tan sols és la tinta del calamar que no deixa veure que estem caient, per enèsima vegada, en la mateixa pedra de la masculinitat més tòpica. Un personatge que, malgrat la pretesa simplicitat de la seva estètica, s’evidencia significativament a través de cada racó del seu aspecte.
L’aparença del personatge –que White replica en la seva vida real– està basada en la comoditat, la simplicitat i la despreocupació estètica, que el porta a vestir fonamentalment amb uns bàsics escollits a consciència. El primer és la samarreta blanca, com si el personatge vestís la major part del dia en roba interior, la qual revifa, indefectiblement, dos models icònics de masculinitat fràgil, Marlon Brando a Un tramvia anomenat desig (1951) i James Dean a Rebel sense causa (1955), pares fílmics del malote inadaptat, agressiu i turmentat.
Per a ambdós, la samarreta blanca, batejada als Estats Units com a wife beater (colpejador de dones), va encarnar la rebel·lia juvenil a no doblegar-se a les normes adultes de decor, al torn que deixava la musculatura al descobert i convertia per primera vegada el cos sexualitzat de l’home en objecte de desig. Una musculatura que unia de manera evident la força física a la masculinitat i que ha trobat el parangó en la campanya de Calvin Klein protagonitzada per un White grimpant pels terrats de Nova York en samarreta interior i calçotets, tot fent flexions de braços, ufanós dels seus músculs apol·linis en tensió.
Aquesta estudiada despreocupació estètica no fa altra cosa que revifar la sempiterna creença que els homes “de veritat” no han de dedicar esforços a la seva aparença, car la seva vida d’home té problemes més importants. Una impostada desgana estètica que porta el personatge a lluir, al llarg de les tres temporades, uns cabells que brutegen ostensiblement i que reclamen a crits una bona ensabonada. Però està clar que el Carmy, lluny de despreocupar-se, sap el que es fa estilísticament, en mostrar el coneixement tan sibarita per l’altra peça estrella de la seva indumentària: els texans. Aquests, que van ser essencials per a James Dean i Marlon Brando, també ho són per al Carmy, que mostra el seu estoc de texans vintage de col·leccionista guardat al forn, tot emulant els costums d’emmagatzematge de la icona de moda Carrie Bradshaw a Sex and the city. A més, si el Carmy estigués tan despreocupat per la roba, no li hauria regalat a la seva companya de fogons Syd (Ayo Edebiri) una jaqueta de cuiner dissenyada per Thom Browne, que pot arribar a costar 2.750 dòlars.
El look “bàsic” del Carmy es completa amb sabates Birkenstock Tokio, polos Ralph Lauren, jerseis trenats de J.Crew i una jaqueta de quadres que, si no teníem clar que el Carmy és un mascle autèntic, ens connecta estilísticament amb l’imaginari del llenyataire. Una jaqueta que, a la temporada 3, serà substituïda per una Barbour Ogston vintage de 355 euros, creada originalment per a grangers i amb un disseny pensat per a complexions musculoses.
Un xef obsessionat pels detalls com el Carmy no podia passar per alt cada element de la seva estètica. Un treball magistral de la dissenyadora de vestuari Courtney Wheeler, que ha aconseguit ficcionar una estètica “no estètica”, cosa que ha fet que el públic masculí, ocupat en coses més importants que la roba, embogeixi amb cada element de la indumentària d’aquest cuiner, fins a arribar a esgotar-los en els punts de venda i fer-los virals en xarxes.
L'ascens meteòric de l'actor de mirada trista, per Alejandra Palés
La seva mirada intensament blava i sovint perduda fa que sembli predestinat als personatges torturats. Amb un palmarès que inclou un premi Emmy (podria guanyar el segon al setembre) i dos Globus d'Or gràcies a la sèrie The Bear, Jeremy Allen White és un dels actors del moment, tot i que fa anys que es guanya la vida gràcies a la televisió. Durant onze temporades va ser Lip Gallagher, el segon fill de la disfuncional família protagonista de la sèrie de culte Shameless. Llavors, però, passava desapercebut pels mitjans i el públic en general. "Shameless era popular, però llavors no em prestaven tanta atenció com ara", reconeixia el novaiorquès fa un any a la revista Vanity Fair. En aquella mateixa conversa, i en altres de posteriors, admetia que haver assolit fama mundial passada la trentena i ja amb família (té dues filles amb la seva exdona, la també actriu Addison Timlin) feia que l'experiència fos menys aclaparadora del que ho podria haver estat si fos més jove.
Aconseguir la popularitat és tan arbitrari com encertar a l'hora d'acceptar un paper. White va tenir la sort de cara el dia que va decidir deixar els seus dubtes de banda i interpretar el xef Carmy Berzatto, un personatge que li semblava que tenia massa paral·lelismes amb Lip Gallagher. De raó no n'hi faltava: tots dos són persones amb talent –un per a la cuina, l'altre per als estudis– que provenen de famílies treballadores i disfuncionals de Chicago. "Crec que estava massa preocupat pel que els altres podien pensar", assegurava a GQ l'actor, que finalment es va deixar seduir pel guió de Christopher Storer. "També sabia que, si deia que no, acabaria odiant per sempre qui fes el paper", confessava. Finalment, és White qui és envejat per haver aconseguit un dels papers més llaminers de la televisió actual.
Criat a Brooklyn però ara instal·lat a Los Angeles, White sap de primera mà que el món de la interpretació no és especialment la via més fàcil per guanyar-se la vida. És fill d'una parella d'actors de teatre, Eloise Zeigler i Richard White, que durant anys van intentar obrir-se camí a Broadway. La realitat de la vida familiar es va imposar als somnis interpretatius i finalment tots dos van renunciar a la carrera actoral: el pare va muntar un negoci d'enregistrament de declaracions en judicis i la mare es va dedicar a l'educació. El cuquet pel món del show business, però, el van traspassar al seu fill. De ben petit va començar a assistir a classes de ballet i altres disciplines. De fet, encara avui en dia balla claqué de tant en tant, sobretot en moments morts de rodatge, un costum que els seus companys de The Bear etiquetaven d'"estrany" recentment. "És un tic nerviós que tinc", confessava a Vanity Fair.
Admirador de Dustin Hoffman i Sean Penn
Amb un rostre que recorda al de l'actor còmic Gene Wilder (El jove Frankenstein), però amb unes aspiracions professionals que es mouen més pel cantó del drama, White és admirador confés de Dustin Hoffman i Sean Penn. La seva fama actual li ha permès tenir contacte amb els seus dos ídols: el primer li va enviar un e-mail "molt agradable", mentre que s'ha reunit un parell de vegades amb el segon. Amb aquests referents sembla coherent l'al·lèrgia que White té a un dels gèneres més de moda del cinema actual, les pel·lícules de Marvel. "No acabo d'entendre per què el cim de la carrera d'un actor ha de ser fer una carrera de superherois", assegurava. De moment, White no ha sucumbit als cants de sirena de Marvel, tot i que el seu primer gran projecte cinematogràfic després de l'esclat de The Bear sí que ha implicat un canvi físic important: The Iron Claw (Filmin, Movistar+), el drama sobre els Von Erich, família dedicada a la lluita lliure.
Però si hi ha alguna cosa que realment li produeix al·lèrgia al protagonista de The Bear són els paparazzis, una presència constant en la seva vida d'ençà que es va fer conegut amb la sèrie de Disney+. A les xarxes i als mitjans és habitual trobar imatges d'ell fent tota mena d'activitats, sovint d'allò més mundanes: des de córrer sense samarreta pels carrers de Los Angeles fins a una sortida a la platja amb les seves filles i la padrina d'aquestes, l'actriu Dakota Johnson, o una incursió a un mercat per comprar flors al costat de la seva actual parella, la catalana Rosalía (tot i que ells encara no han confirmat la relació). Tot i que ha intentat estratègies com ara aparèixer vestit sempre igual per desincentivar l'interès dels fotògrafs, White sembla haver assumit que la pressió dels paparazzis és part del peatge per trobar-se en un moment professional excepcional, un que sap que no durarà per sempre.