Què podem esperar del Tribunal de Justícia de la UE?

La història es repeteix. El 2018, després que el jutge Pablo Llarena dictés l'ordre de detenció i lliurament contra Carles Puigdemont, es va donar per suposat que el jutge alemany que havia de pronunciar-se sobre l'ordre concediria sens dubte l'extradició perquè pogués ser jutjat a Espanya pel Tribunal Suprem pel delicte de rebel·lió. El 26 de març vaig publicar un article, "Què n’hem d’esperar del jutge alemany?", en el qual avançava que aquesta no seria en cap cas la resposta. Ni la del jutge alemany, ni la del jutge belga o escocès que haguessin de pronunciar-se sobre l'ordre de detenció i lliurament dictada contra Toni Comín o Clara Ponsatí: "Què n'hem d'esperar del jutge europeu?" (30 de març).

El mateix passarà amb la resposta que el TJUE donarà d'aquí uns mesos a la qüestió prejudicial que ha estat plantejada pel Tribunal Suprem sobre el moment temporal des del qual s'ha d'entendre que Oriol Junqueras és portador d'immunitat per haver estat proclamat diputat electe en les eleccions al Parlament Europeu, així com sobre el contingut i l'abast d'aquesta immunitat.

El Tribunal Suprem hauria preferit no plantejar la qüestió prejudicial, com li havia aconsellat el ministeri fiscal, però, amb bon criteri, ha entès que havia de fer-ho, perquè, en cas contrari, en el cas que l'assumpte acabés davant el TJUE i aquest tribunal entengués que s'han vulnerat el dret a la llibertat personal, el dret a la presumpció d'innocència, el dret de sufragi passiu i d'accés a la justícia d'Oriol Junqueras, seria la mateixa imparcialitat dels magistrats del Tribunal Suprem la que es veuria compromesa amb el consegüent risc de nul·litat d'actuacions.

Al meu entendre, la qüestió no s'hauria d'haver plantejat, però per una raó completament diferent de la que esgrimia el ministeri fiscal. No perquè no hi hagués dubte que el Tribunal Suprem era competent per impedir que Oriol Junqueras pogués ocupar l'escó per al qual havia estat elegit al Parlament Europeu, sinó perquè no hi hauria d'haver cap dubte que no pot fer-ho.

Oriol Junqueras, com a ciutadà espanyol i europeu, està en ple ús dels seus drets polítics, perquè no n'ha estat privat mitjançant sentència judicial ferma. Per això ha pogut figurar a la candidatura al Parlament Europeu, proclamada després del control jurídic corresponent per la JEC. Un cop reconegut el seu dret de sufragi passiu, que ha estat respost per l'exercici del dret de sufragi actiu dels ciutadans que l'han triat, i una vegada que el resultat de l'exercici dels dos drets ha estat reconegut per la JEC al proclamar-lo candidat electe i ordenar la publicació d'aquesta proclamació al BOE, és impossible justificar el seu manteniment a la presó perquè no pugui acudir a la seu de la JEC a prometre o jurar la Constitució.

En el món del dret es pot discutir gairebé tot, però no tot. Hi ha coses que han de ser indiscutibles. I una d'aquestes coses indiscutibles, potser la primera, és la cadena de legitimació democràtica que està a la base de la democràcia. No es pot admetre que es facin tots els passos d'un procés electoral, tutelat des del principi fins al final per la JEC, i que, no obstant això, es rebutgi el resultat final.

Això és el que acabarà dient el TJUE. Oriol Junqueras serà diputat europeu i gaudeix d'immunitat. Després ja ho veurem. De moment, el calendari per dictar sentència per part de la sala es veurà alterat. Si Oriol Junqueras és diputat europeu, en cap cas es dictarà sentència aquest any.

Aclarir la incògnita de la investidura de Pedro Sánchez és la circumstància que gravita amb més pes sobre el començament de la legislatura. Aclarir la incògnita de l'ocupació d'Oriol Junqueras del seu escó al Parlament Europeu és la segona.