El PP és un partit il·legal?

Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla“Les associacions que persegueixin fins o utilitzin mitjans tipificats com a delicte són il·legals” (art.22.2, Constitució espanyola)

Com que la constitució d’un partit polític és el resultat de l’exercici del dret d’associació, és evident que són il·legals els partits polítics que persegueixin fins o utilitzin mitjans tipificats com a delicte.

És l’única causa de dissolució o suspensió d’una associació que va preveure el constituent. Dissolució o suspensió que sempre hauria de recordar-se “ en virtud de resolución judicial motivada ” (art. 22.4, CE).

El Codi Penal (CP) és la Constitució espanyola (CE) en negatiu. La Constitució habilita a fer tot el que el Codi Penal no prohibeix. Exercir, per exemple, el dret d’associació sempre que no es faci de manera desviada, per perseguir fins o utilitzant mitjans constitutius de delicte.

Aquesta limitació per exercir el dret d’associació política és comuna a tots els ordenaments jurídics dels estats democràtics. Associació il·lícita i partit polític són termes incompatibles. Hi pot haver alguna limitació addicional de naturalesa constitucional. O no. Però aquesta no falta mai.

I són associacions il·lícites, diu el Codi Penal, “ las que tengan por objeto cometer un delito o, después de constituidas, promuevan su comisión ” (art. 515.1, CP).

Òbviament, els partits polítics no poden constituir-se com a associacions il·lícites, ja que abans de constituir-se el ministeri de l’Interior en controla els estatuts. Però sí que poden esdevenir associacions il·lícites després d’haver-se constituït, quan la seva actuació pugui ser qualificada de delictiva. ¿En quin moment es podria arribar a la conclusió que un partit polític s’ha convertit en una associació il·lícita?

És fàcil donar una resposta a aquest interrogant de manera negativa. Queda clar que no seria suficient un acte delictiu, sinó que seria necessària una línia de conducta prolongada en el temps. Caldria, a més a més, que el o els protagonistes dels actes delictius no fossin persones que ocupen un lloc subaltern en l’organització.

Perquè es pogués considerar que un partit s’ha convertit en una associació il·lícita caldria una reiteració delictiva protagonitzada per persones situades en els òrgans de direcció del partit o en els òrgans de govern estatals, autonòmics o municipals en representació d’aquest partit.

Quan s’acumulen els indicis delictius respecte de la conducta del president del govern i del partit, contra els presidents dels consells de govern de comunitats autònomes que també han estat presidents del partit en aquest àmbit territorial, contra alcaldes i regidors de nombrosos ajuntaments, contra secretaris generals i tresorers del partit, sembla lògic que s’obri una investigació amb la finalitat d’esbrinar si realment el partit polític ha fet un ús desviat del dret d’associació i s’ha convertit en una associació il·lícita.

Sabent el que sabem, ¿la Fiscalia General de l’Estat no hauria d’haver obert una investigació i, d’acord amb el seu resultat, instar a la dissolució del PP?

Els partits, per mandat constitucional, són instruments decisius en el procés de formació de la voluntat popular. ¿Es pot tolerar que un partit alteri, mitjançant pràctiques indiciàriament delictives, el procés de formació de la voluntat popular? ¿No entra dins de la tasca constitucionalment encomanada a la fiscalia perseguir aquests delictes?