La reaparició de l'ex fiscal general Torres-Dulce
Catedràtic de dret constitucional de la Universitat de SevillaEduardo Torres-Dulce va ser el primer fiscal general de l'Estat designat per Mariano Rajoy. Va ser ell qui, després de la celebració de la "consulta participativa" o "referèndum" del 9-N del 2014, va dirigir l'acció penal contra Artur Mas i dos exconselleres, imposant el seu criteri al de la fiscalia catalana, que entenia que no hi havia indicis de responsabilitat penal en la seva conducta. Un cop formalitzada la querella davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Eduardo Torres-Dulce va presentar la seva dimissió sense que ni per part d'ell ni per part del govern espanyol es donés cap mena d'explicació. Va passar a integrar-se al despatx de Garrigues i va desaparèixer de l'esfera pública.
Dimecres passat, 15 d'agost, va reaparèixer amb la publicació d'una 'tribuna' al diari 'El País' amb el títol 'Schleswig-Holstein: ball de màscares', destinada a justificar la decisió del jutge Pablo Llarena de retirar l'euroordre que va dictar al seu dia, a fi d'aconseguir l'extradició de Carles Puigdemont, una vegada que el tribunal alemany havia exclòs la possibilitat que pogués ser perseguit penalment pel delicte de rebel·lió. La decisió del jutge espanyol li semblava "plausible i coherent", atès l'incompliment per part del tribunal alemany de la normativa europea aplicable.
Desconec si la publicació de la 'tribuna' a 'El País' obeeix a un impuls propi o si es deu a una petició no formulada expressament per ningú però perfectament comprensible per al peticionari. En qualsevol cas, es tracta d'un pas més en el tancament de files que es va produir a la Fiscalia General durant tots els anys de govern de Mariano Rajoy coincidint amb el tancament de files que també es va produir a continuació al Tribunal Suprem. Eduardo Torres-Dulce ve a mostrar expressament la seva coincidència amb el fiscal general que el va succeir, ja mort, i que va activar la querella pel delicte de rebel·lió, així com també amb els passos que ha fet el Tribunal Suprem en general i el jutge instructor a particular en la seva tramitació.
Obrir un judici per rebel·lió sense que Carles Puigdemont figuri entre els acusats és impossible
A ningú se li escapa que amb la publicació d'aquesta 'tribuna', la pressió sobre l'actual fiscal general de l'Estat augmenta de manera considerable. El que ve a subratllar Eduardo Torres-Dulce amb la publicació de la seva opinió a 'El País' és que la qualificació de la conducta dels querellats com a constitutiva del delicte de rebel·lió és una qualificació unànime de tots els fiscals que han intervingut fins al moment. Fins i tot jo, que ja no hi era quan va activar la querella José Manuel Maza, manifesto que hi estic d'acord. I amb tot el que ha vingut després. Vostè deu saber el que fa, però avisada està.
La posició de la Fiscalia General i del Tribunal Suprem ens està portant a un carreró sense sortida. Obrir un judici per rebel·lió sense que Carles Puigdemont figuri entre els acusats és impossible, perquè falta el pressupost constitucional perquè l'obertura d'aquest judici pugui produir-se. Des del punt de vista de la legitimitat democràtica el govern és el president del govern. Els ministres i consellers no tenen legitimitat democràtica pròpia. La reben del president, que l'ha rebut individualment a través de la investidura del Congrés o del Parlament, que és l'únic òrgan constitucional legitimat democràticament pel vot dels ciutadans. A un ministre o un conseller no se'l pot fer responsable d'una acció del govern, si no se'n fa prèviament responsable el president. Se'l pot fer responsable d'una acció de gestió del seu ministeri o de la seva conselleria, però no d'una acció imputable al govern.
L'estat constitucional consisteix en aquesta cadena de legitimació democràtica del poder. Aquesta cadena no admet ruptura de cap tipus. Un cop exceptuada la possibilitat de poder perseguir penalment pel delicte de rebel·lió Carles Puigdemont, no es pot obrir judici contra els altres.
Això és així i ja no pot ser d'una altra manera. La decisió del Tribunal de Schleswig-Holstein és ferma i contra ella no s'hi pot presentar cap recurs. Únicament mitjançant una actuació raonable de la Fiscalia General de l'Estat es pot trobar una sortida. Sembla que és el que es vol impedir.
