El Jarvis, l’algoritme sense ànima
Glovo, l’start-up barcelonina fundada el 2014, ha aconseguit aixecar grans quantitats de capital en diverses rondes de finançament tot i les pèrdues que ha registrat per la seva activitat i els procediments judicials que té oberts. És una mostra de la satisfacció de les inversores, tant amb el model de negoci com amb l’estratègia d’expansió, abans de la seva previsible sortida a borsa d’aquí pocs anys.
I és que el pastís del mercat relacionat amb la logística de repartiment, cada vegada més eficient, ràpida i personalitzada, és enorme i s’estima que arribarà als 29.000 milions de dòlars el 2027. Això inclou no només el repartiment als consumidors, sinó també a sectors industrials i humanitaris i, per descomptat, també a finalitats militars. Aquest creixement requerirà la contractació d’enginyers i enginyeres i de personal repartidor, però sobretot comptarà amb l’ús intensiu de drons, que farà baixar, més que proporcionalment, la importància del conflicte de drets laborals que s’està produint aquests dies.
La web de Glovo explica breument com funciona el seu algoritme, el Jarvis. L’oferiment de comandes als repartidors depèn de la seva situació geogràfica respecte al lloc de lliurament, cosa que assegura l’optimització de rutes, vetlla per la seguretat i, en conseqüència, genera oportunitats per maximitzar la retribució del repartidor. Paradoxalment, és precisament la gran quantitat d'informació que incorporen els algoritmes el que ha fet que els tribunals estiguin dictaminant que els riders són persones assalariades, i no autònomes. Com a bon cap, el Jarvis ho decideix tot: què, qui, com i quan.
No apareix res sobre el recent multiplicador que permetria a cada repartidor triar l’import variable que vol cobrar sobre cada comanda i que faria que el Jarvis, fent bé la seva feina d’optimització, prioritzés aquells que volen cobrar menys. Tampoc apareix cap pràctica de priorització dels treballadors en funció de la seva reputació, mesurada per una taxa de fiabilitat o de generositat en la disponibilitat horària. Una funció que definitivament sí que tenia el Frank, un altre algoritme sense ànima, en aquest cas el de Deliveroo. A finals del 2020, una jutge italiana va qualificar el Frank d’injust i discriminatori. Si un repartidor cancel·lava un compromís adquirit, el Frank no era capaç de saber si havia patit un atac de cor o és que s’havia quedat enganxat a una sèrie de Netflix, i ho tractava igual.
Tant el Jarvis com el Frank són actius imperfectes, intangibles, però de gran valor. Són la fórmula de la Coca-Cola del segle XXI, però les noves lleis, tant l’europea com l’espanyola, reclamen més transparència a aquests tipus d’algoritmes, sobretot pel que fa als drets laborals. I serà un repte oferir prou transparència i alhora protegir la fórmula secreta. Deliveroo ha optat per marxar a Romania per evitar enfrontar-se al repte de complir amb la nova normativa. A Glovo cal reconèixer-li que s’hagi quedat, i donar-li un cert marge per trobar un model de negoci sostenible en l’aspecte econòmic, però també en el laboral.