El jardí de Borrell

Del creador de "Els americans l’únic que van haver de fer és matar quatre indis" i de "Pari la gravació! No en té ni idea del que està preguntant!" enmig d’una entrevista, ara arriba "Europa és un jardí i la major part de la resta del món és una selva, i la selva pot envair el jardí". És Josep Borrell, cap de diplomàcia europea.

Certament, Europa és un espai de llibertat política, progrés econòmic i cohesió social, però d’això en fa quatre dies. Sota d’aquest jardí hi ha una immensa fossa comuna on descansen les restes de milions de morts de segles de guerres; el jardí s’ha fet ric a base de l’extracció colonial manu militari de riqueses d’altres continents. I, actualment, el jardí es protegeix a base de murs físics que delimiten les fronteres exteriors, en una contradicció directa dels valors que predica i la realitat en què habita.

El paper de diplomàtic no li escau gens a aquest falcó que, en la seva cursa obsessiva cap a una Europa més armada, necessita fer córrer la idea que la resta del món és una jungla, com si Europa no hagués tingut res a veure amb dictadors posats i trets a conveniència, i com si els països d’Europa, entre els quals Espanya, no haguessin contribuït al creixement d’això que Borrell en diu selva, amb la venda d’armament. Com si la civilització fos una exclusiva europea i la barbàrie fos una condició inherent a la resta del món.

Borrell està intentant fer el paper de polític que per fi les canta clares als buròcrates de Brussel·les que viuen exempts d’impostos mentre es preparen una jubilació daurada, i ara pretén abanderar la dignitat davant la comoditat del gas rus. Quan Espanya ha enviat els seus policies a pegar la gent per votar i ha engarjolat polítics electes, Borrell s’ha oblidat de la democràcia, perquè com a nacionalista espanyol que és deu pensar que Espanya també és un jardí de les delícies.