Ja us ho havíem dit

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va dir a començament del mes d’octubre, en relació als desastres que afecten diferents regions del món (incendis forestals, inundacions, onades de calor, sequera extrema, temps “boig”): “No hi ha res de natural en la nova escala d’aquests desastres. Són el preu de l’addicció als combustibles fòssils de la humanitat. L’informe de United in Science d’enguany mostra els impactes climàtics que s’encaminen cap a un territori inexplorat de destrucció”.

United in Science és una recopilació d’alt nivell de la ciència més recent relacionada amb el canvi climàtic, els seus impactes i les nostres respostes, que fan diverses organitzacions: l’Organització Meteorològica Mundial (WMO), el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, el Projecte del Carboni Global, l’Oficina Meteorològica del Regne Unit, la Xarxa de Recerca del Canvi Climàtic, l’Oficina de les Nacions Unides per a la Reducció del Risc de Desastres, el Programa Mundial de Recerca sobre el Clima (patrocinat per la WMO, la Comissió Oceanogràfica Intergovernamental de la UNESCO i el Consell Internacional de Ciència), i el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic.

És, doncs, un informe avalat per organitzacions científiques serioses, de primer nivell mundial. Allò que diuen en el seu informe del setembre d’enguany ja ho sabíem, o havíem de saber-ho, tots, ciutadans conscienciats o no, governs, empreses, oenagés i tutti quanti. Però no en férem cas, o molt poc, i això explica la situació galdosa en què ens trobem ara i la que s’albira per a l’immediat futur.

I és que les possibilitats d’evitar a l’escala global els pitjors estralls de la crisi climàtica disminueixen ràpidament, a mesura que entrem en aquest “territori inexplorat de destrucció”. Hem estat incapaços de reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i de prendre les accions necessàries per evitar la catàstrofe, malgrat que els avisos s’han intensificat en els últims anys. Governs i empreses no han canviat prou ràpid, segons l’informe esmentat. Les conseqüències ja es veuen en un clima cada cop més extrem a tot el món, i correm el perill de provocar “punts d’inflexió” en el sistema climàtic que suposaran canvis més ràpids i, en alguns casos, irreversibles.

És molt probable que el món assoleixi temperatures globals superiors a 1,5 graus centígrads. En la cimera del clima de Glasgow, la COP26, l’any passat, els governs mundials acordaren mantenir les temperatures del món dins del límit d’1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials, en els propers cinc anys. No és possible que aquesta promesa s’aconsegueixi, perquè no es fan les accions necessàries per reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, entre altres mesures. (La injecció a l’atmosfera del metà procedent dels gasoductes Nord Stream és un nou desastre.)

La guerra d’Ucraïna i l’augment dels preus del gas han fet que alguns governs tornin als combustibles fòssils, inclòs el carbó. Guterres va advertir del perill: “Cada any doblem aquesta addicció als combustibles fòssils, encara que els símptomes empitjoren ràpidament”. Però no és només l’augment de CO a l’atmosfera el que impedirà apaivagar la crisi climàtica: els països rics que havien promès ajudar els països en desenvolupament a prendre mesures per frenar el canvi climàtic no ho han fet.

I és que aquestes mesures exigeixen canvis profunds en tots els àmbits, no només en l’ambiental, també en l’industrial, l’agrícola, el comercial, el financer, etc. Ens cal una manera de fer, una cultura compassats amb la nova situació. Cal oblidar “allò que s’ha fet sempre”, el business as usual, perquè és el que ens ha dut a l’impàs actual. Aquests canvis no els llistaré pas ara, però des de fa molts anys, molts experts, des de científics fins a polítics, des d’ecologistes fins a líders religiosos, han proclamat allò que calia fer. Per si no n’hi ha prou, acaba de sortir publicat a casa nostra El libro del clima, amb aportacions de més d’un centenar d’experts en diversos àmbits que, sota la coordinació de Greta Thunberg, expliquen en detall per què encara no hem encarat aquests canvis que cal fer urgentment; i que pinten un panorama desolador i eixorc si no ens espavilem.

Recordo ara un paràgraf de l’article que Ramon Margalef va escriure, fa mig segle!, en un llibre col·lectiu de 1973. Diu així:

“Els ecòlegs i els paraecòlegs (=ecobojos) sensibilitzen la gent i augmenten la seva capacitat de reacció. Si hom escolta els profetes, si la gent se n’adona, es poden evitar les catàstrofes. L’ecologia pot fer aquesta tasca i falsar (cal esperar-ho) les seves pròpies prediccions. És millor demostrar que les prediccions eren falses que tenir la dubtosa satisfacció de dir: «Ja us ho havíem dit»”.

Lamentablement, ja us ho havíem dit des de fa almenys un segle, i no n’heu fet cas. La COP27, que comença aquest dilluns a Xarm el-Xeikh, és una nova oportunitat per arribar a acords que, aquest cop sí, es compleixin.