'Ja que' no vol dir 'perquè'

Parlo, esclar, del perquè causal (el final és obvi que no vol dir el mateix), i en parlo perquè cada dia trobo en més textos un ús indistint de ja que i aquest perquè . La diferència, subtil però rellevant, marca el tipus de causalitat i afecta l'ús de la coma.

Una oració subordinada causal pot expressar la causa real (forta) o la causa lògica (feble) -també se'n diu la causa eficient o l'explicativa- del que afirma la principal.

"No vaig d'excursió perquè plourà" no expressa ben bé el mateix que "No vaig d'excursió, ja que plourà".

A "Per què no vas d'excursió?" hi puc respondre "Perquè plourà" però no pas "Ja que plourà". Amb ja que el lligam causal és necessàriament més feble: que plogui explica que no vagi d'excursió, però no remarca que en sigui la causa determinant.

És també causa feble la que no explica el que diem sinó per què ho diem. A "Plou, perquè / ja que veig paraigües" veure paraigües no causa la pluja sinó que explica que digui que plou. Aquest perquè no és com l'altre: no contesta a "Per què plou?" sinó a "Per què dic que plou?"

Així doncs, tant perquè com ja que poden expressar causes febles, però ja que no en pot expressar de fortes. S'assembla una mica a la relació que hi ha entre els pronoms relatius que i el qual . Puc dir "És el meu pare, que / el qual et vol conèixer" però només "És el noi que et vol conèixer".

Ja que i el relatiu el qual estan especialitzats en sentits explicatius, i se situen tan a la perifèria de l'oració principal que han d'anar precedits de coma.