De nou ha esclatat amb gran virulència la guerra entre Hamàs i Israel. Els efectes traumàtics del conflicte són evidents per a les persones que l'estan vivint i van acumulant-se i creant un problema complex: les afectacions traumàtiques es poden estendre al llarg de generacions.
El trauma no marca únicament a qui viu la guerra –en aquest cas– en primera persona, sinó que existeix el que s’anomena trauma transgeneracional: la transferència del dolor, de l’impacte psicològic viscut.
Aquest trauma seria com una motxilla emocional pesant i dolorosa que si no es buida passa de pares a fills i filles i a nets i netes i així successivament, variant en funció de factors biològics, sociològics i psicològics de la persona. Això es tradueix en patrons de comportament, valors o símptomes que les noves generacions reprodueixen conscientment o inconscientment. En el cas de la guerra, poden estar carregats de sentiments d’odi, venjança o desesperació.
La clau de tot plegat és que això va molt més enllà d'un simple comportament après, o dels efectes d’una narrativa que forma part de la història familiar que fa que el passat continuï fent-se present: aquest dolor pot arribar a influir i modificar l'expressió de determinats gens.
L’epigenètica va començar a estudiar aquest efecte en les generacions següents a les persones supervivents de l’Holocaust. Allà es va poder comprovar com els i les descendents de les víctimes directes d’aquella massacre seguien patint efectes del trauma original viscut pels seus progenitors o avis a través de malsons o problemes de comportament o afectius.
Els traumes deixen una empremta que si no és abordada acaba dibuixada a la pròpia genètica. Com? La por, el terror i l’angoixa mantingudes acaben generant un patiment que provoca uns nivells de cortisol elevats que poden derivar en trastorns d’estrès posttraumàtic, depressions cròniques i altres afectacions. Si això no es repara, aquests traumes no resolts es poden convertir en herència per a les generacions posteriors: un nivell més alt de vulnerabilitat davant l’ansietat, la depressió, l’estrès, problemes amb el son, problemes emocionals...
L’epigenètica és fascinant perquè ens aporta elements per entendre com la nostra dieta, l’estil de vida i altres factors –com els traumes– poden generar modificacions en l’expressió d’alguns gens de la nostra descendència. Cal lidiar amb el dolor del passat, fer-hi front per aconseguir canvis i acabar amb els miasmes familiars que ens condicionen profundament, sovint a un nivell molt inconscient.
Un dol no resolt o un trauma mal gestionat pot acabar atrapant als nostres descendents. D’això també va la guerra. I, sobretot, d'això va una possible construcció de la pau. Serà clau oferir eines per poder reparar aquests traumes transgeneracionals carregats de dolor, d’odi i d’ira. Si no es fa, s'estarà alimentant la guerra eterna.
