Israel i la guerra de la informació
La imatge d’un edifici enfonsant-se en qüestió de segons per donar pasa un núvol dens de fum negre s’afegia dissabte a les imatges que mitjans internacionals han retransmès de l’escalada de violència a Gaza durant l’última setmana. La torre Al-Jalaa, que durant més d’una dècada havia estat la seu de les oficines de mitjans internacionals com Associated Press (AP), Al-Jazira o Middle East Eye, així com de mitjans locals i proveïdors d’internet, era destruïda per l’impacte de tres míssils d’Israel una hora després que els periodistes fossin alertats per poder evacuar l’edifici. Una nova demostració de força per part d’Israel, que fins ara ha gaudit de certa impunitat a nivell internacional –reforçada amb els acords de normalització de relacions amb diversos països àrabs a finals del 2020, promoguts per l’executiu de Trump–. Segons les forces de defensa israelianes (IDF), el motiu de l’atac era que a l’edifici hi havia actius militars de la intel·ligència de Hamàs. No obstant, les IDF no n’han proporcionat cap prova i representants dels mitjans evacuats han assegurat que ells no tenien cap indicació de la presència de Hamàs a l’edifici.
La nova escalada del conflicte a Gaza durant l’última setmana ha rebut gran atenció per part de mitjans internacionals, i l’edifici Al-Jalaa havia proporcionat la possibilitat a alguns d’aquests mitjans de cobrir els bombardejos entre Israel i Hamàs. És per aquest motiu que representants d’aquests mitjans, així com grups defensors de la llibertat de premsa, com el Committee to Protect Journalists, han suggerit que l’objectiu d’aquest atac seria obstruir, o inclús silenciar, la cobertura periodística independent sobre el conflicte i la massacre que està patint la població civil de Gaza. Un intent fallit de controlar la narrativa sobre el que està succeint a la Franja.
No és la primera vegada que Israel es fixa en els mitjansdurant una espiral de violència –i no únicament com a objectiu, sinó també com a eina estratègica–. El dia abans de l’atac a la torre Al-Jalaa, sense anar més lluny, mitjans de comunicació internacionals van alertar que Israel suposadament hauria intentat manipular-los per enganyar Hamàs: les IDF van anunciar divendres al matí que tropes aèries i terrestres estaven atacant la franja de Gaza i diversos mitjans internacionals ho van difondre, erròniament. Poques hores després, les IDF van assegurar que havia estat un malentès i que no hi havia tropes terrestres a Gaza, però alguns comentaristes israelians van destacar que el comunicat havia estat una estratègia –una manipulació– perquè els militants de Hamàs s’agrupessin i Israel els pogués atacar més fàcilment.
Manipular i silenciar els mitjans són dues mesures desesperades per controlar i contenir una informació que, inevitablement, ja sigui a través dels mitjans de comunicació tradicionals o les xarxes socials, acaba fent-se evident. Sense perdre de vista les conseqüències humanes de l’escalada de violència, que ha causat més de 200 morts a Israel i Gaza –majoritàriament civils palestins– i més de 1.200 ferits en una setmana, l’intent de control de les narratives als mitjans té una importància clau: pot decantar la balança de la visió i l’acció de la comunitat internacional. De fet, les crítiques per la utilització i l’atac als mitjans per part d’Israel no s’han fet esperar. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ja ha avisat que “l’atac indiscriminat a estructures civils i de mitjans viola la llei internacional”. Queda per veure si, més enllà d’una condemna pública, la comunitat internacional actuarà de forma contundent per frenar una escalada de violència cíclica entre Israel i Palestina que sembla no tenir fi.
Les retransmissions de mitjans internacionals des de Gaza i Jerusalem durant l’última setmana han fet palesa, un cop més, l’asimetria entre ambdós bàndols del conflicte i les violacions persistents dels drets humans. Davant un creixent criticisme a nivell internacional dels atacs a la Franja, intentar silenciar els mitjans de comunicació per tal que la comunitat internacional no miri cap a Gaza és una estratègia condemnada al fracàs. A la majoria de persones, i en especial els periodistes, si ens diuen “No miris aquí”, hi mirarem. I amb els ulls ben oberts.
Ada Mullol és periodista especialitzada en el món àrab