Terrats, cultura, ciutat, inèrcies
Tancats a casa aquestes setmanes, ens hem omplert la boca amb allò de "quan tot això s'acabi, les coses haurien de ser diferents". Aprofitem que se'ns ha desfet la societat per canviar les coses, per construir un món millor. Una actitud lloable, carregada de dignitat. Una actitud, al mateix temps i malauradament, ingènua. Perquè haurem passat una quarantena mirant per les finestres, però les dinàmiques que ens arrosseguen són tan poderoses, i tenen al darrere tantes inèrcies i tants interessos d'aparells polítics i econòmics, que ara mateix caldria poc menys que una revolució per alterar el rumb vertiginós i autodestructiu del nostre sistema.
Dies i dies de confinament interminable per acabar cometent els mateixos errors, en tots els estrats. La gran notícia d'aquests dies, com els lectors saben, ha estat l'anunci, per part de l'Ajuntament de Barcelona, del concert Barcelona, ens en sortirem, que havia de reunir tot un seguit de cantants i grups musicals de primer nivell en terrats i balcons de la ciutat el dia 9 de maig. El que podia ser una iniciativa bonica i generosa s'ha transformat en una polèmica descomunal, que ha esquitxat de ple part del teixit de la cultura de base. Les pressions han estat tan majúscules que el concert s’ha acabat cancel·lant.
Com a membre de Coincidències, els organitzadors de Terrats en Cultura (el cicle d'arts escèniques en terrats i patis de la ciutat), he de dir que ens vam sentir sorpresos per la iniciativa. Enteníem la diferència entre la nostra proposta cultural i l'esdeveniment que es presentava, però al mateix temps la filosofia de ciutat que hi havia darrere el concert coincideix amb part del discurs que hem estat promovent a Barcelona i en altres ciutats catalanes, que és el de recuperar les ciutats a través de l'activisme artístic. Fer-ho als terrats té un sentit: es tracta d'un espai propi de l'arquitectura mediterrània, espai tradicional de socialització, que darrerament havia entrat en desús per culpa de la gentrificació i les pràctiques turístiques abusives. Recuperar els terrats és, per a nosaltres, una manera de recuperar la ciutat. Fer-ho a través d'artistes de qualitat és una manera de generar un diàleg amb la cultura com a eix vertebrador essencial. La cultura ens ajuda a entendre qui som com a societat.
L'Ajuntament de Barcelona ens coneix i hi tenim molt bona relació. Per això ens va estranyar que no haguessin comptat amb nosaltres per articular la filosofia del projecte, i per evitar que això es quedés en un gest aïllat. Crèiem que s'estava perdent una bona oportunitat per generar un discurs de ciutat a través de la cultura, per vincular de manera transversal diversos agents del teixit que treballa per la ciutat, i per fer una gran declaració d'intencions pel que fa al suport de l'Ajuntament a entitats i artistes que ara mateix es veuen abocats a la precarietat o a la desaparició. És per això que vam decidir de fer un comunitat per exposar el nostre desacord. A les xarxes, el tema es va tornar viral ràpidament. El món de la cultura i bona part de la ciutadania va entendre perfectament la crítica, i això ens va donar esperances que el tema generés un debat necessari, que beneficiés les dinàmiques de la ciutat.
Ara bé, també hi ha hagut qui ha volgut aprofitar la nostra crítica per fer atacs personalitzats a l'alcaldessa, Ada Colau, o per fer-nos servir com a arma electoralista. Tornem a allò de les inèrcies viciades de la societat abans de la pandèmia: prioritzar el benefici personal per sobre de debats beneficiosos per a la ciutadania i contribuir a generar un ambient tòxic (en aquest cas, especialment, a les xarxes socials). Contra això, també cal posicionar-nos. Si volem canviar les coses després d’aquesta pandèmia, cal fer-ho a través del debat i la crítica constructiva. En un món post covid-19, aquestes són les actituds que m’agradaria trobar-hi. No havíem de canviar les coses? Crec que és possible fer polítiques sostenibles i transversals. Crec que les disculpes i les rectificacions dignifiquen. També crec que un concert com aquest hauria estat possible amb una suma d’esforços que impliqués el vast teixit cultural que treballa per la ciutat. És, i em sap molt greu dir-ho, una oportunitat perduda.
Una última cosa: volem que hi hagi tests per a tothom. Qui escriu aquestes ratlles fa quinze dies que està patint símptomes del covid-19 i, per tant, entén perfectament la importància de tenir un quadre precís de l'abast de la pandèmia. Això no vol dir que al mateix temps no es puguin fer esdeveniments culturals que puguin alleugerir la càrrega que estem patint: les falses dicotomies són un maldestre recurs demagògic, i cal evitar-les. La gent que ha patit les conseqüències d'aquest virus també escolta música o mira sèries de televisió. Necessitem cures per als cossos, però també per a les ànimes.