Ciberassetjament masclista: internet també té gènere
El ciberassetjament masclista és una de les expressions de violència que tot i provocar un dany emocional enorme sobre la dona que el pateix encara no rep la resposta institucional desitjable. Les difamacions, els insults, les amenaces de violació i d’assassinat a través de Twitter i Facebook o en els comentaris dels articles online dels mitjans de comunicació exercits per desconeguts són força habituals quan les dones, i les periodistes en particular, expressen les seves idees des del feminisme. Aquests atacs són especialment perillosos pel fet que l’assetjador es parapeta en l’anonimat i la impunitat de perfils falsos, fàcils d’esborrar, difícils de localitzar i encara més difícils de perseguir judicialment. La reforma del 2015 del Codi Penal recull una regulació molt genèrica per a aquests delictes a la xarxa, de manera que les amenaces de caràcter sexual queden regulades pels articles 169, 170 i 171 i les calúmnies i insults pels articles 205, 206, 208 i 209 relacionats amb delictes contra l’honor. Si es demostra que el delicte incorre en discriminació per motius de gènere, aleshores es pot aplicar l’agreujant per raó de gènere regulat a l’article 22 del Codi Penal, i la Fiscalia de Delictes d’Odi i Discriminació pot personar-s’hi com a acusació. El cas és que fins ara hi ha hagut poques sentències condemnatòries perquè també són pocs els casos que arriben als jutjats a causa de la dificultat del procediment penal.
Tot i la bretxa tecnològica de gènere que encara persisteix, les dones representem el 51% dels 19 milions de persones usuàries de les xarxes socials a tot l’Estat, segons l’Estudi de Xarxes Socials 2016 IAB Spain. Ara bé, l’accés a internet, que en un principi podria suposar efectes positius per eliminar les discriminacions de gènere, s’ha dibuixat com un espai d’opressió i d’agressions masclistes. El ciberassetjament contra les dones, i especialment contra les feministes, ha convertit internet en una zona de vulnerabilitat, persecució ideològica i inseguretat personal, física i psicològica.
Ser dona i ser feminista és un perfil vulnerable a la xarxa. Els trols masclistes han fet que internet tingui gènere, gènere opressor, que limita la llibertat i exerceix una dominació sobre les dones d’efecte acumulatiu amb estratègies humiliants i invasió de la intimitat i la privacitat. L’objectiu és clar: intimidar les dones perquè deixin d’expressar-se lliurement. Un cop més es demostra que quan les dones, des del feminisme, ocupen l’espai públic, en aquest cas internet, els defensors del sistema apareixen amb les seves armes violentes per salvaguardar el seu espai de poder.
Hi ha pocs estudis sobre aquesta violència i les seves conseqüències més enllà del marc de la parella o exparella. A Catalunya i a l’estat espanyol les enquestes sobre violència masclista no han inclòs el ciberassetjament de trols a la xarxa. L’enquesta de violència masclista a Catalunya del departament d’Interior del 2010 no ho incloïa i l’enquesta que s’està fent ara inclou el ciberassetjament circumscrit a l’àmbit de la parella o exparella. Però, en tot cas, els pocs treballs fets demostren la virulència d’aquesta violència i que la majoria de persones ciberassetjades són dones. Segons l’estudi Violència de gènere 2.0, del grup de recerca GrediDona de la UB, fet amb adolescents, el 80% de les violències masclistes a la xarxa les rebien les noies, i l’enquesta Violència de gènere contra les dones: una enquesta a escala de la UE del 2014 confirma que l’11% de les 42.000 dones entrevistades havien patit ciberassetjament a la xarxa, per e-mail o telèfon mòbil. L’informe exposa dues conductes greus: missatges amenaçadors i enviament de fotos de dones violades amb l’amenaça de fer-los el mateix.
La indefensió i la vulnerabilitat que senten les dones ciberassetjades, sense saber qui és l’autor i quines probabilitats hi ha que les amenaces de violacions, mort o danys físics passin de la vida online a la real, fan que moltes desapareguin de la xarxa. D’aquesta manera s’aconsegueix un dels objectius dels trols masclistes, fer callar les veus feministes. Si bé és cert que des del moviment feminista s’organitzen xarxes de suport, no n’hi ha prou. Caldria que, segons recomana la UE, els estats revisessin la legislació i les respostes polítiques al ciberassetjament i que la policia investigués aquests delictes. A més, les plataformes d’internet i de les xarxes socials haurien d’adoptar mesures de seguretat, facilitar les denúncies i actuar decididament contra els agressors.
