Iran: unes eleccions sense sorpreses

Les eleccions presidencials de l'Iran d'aquest divendres són les tretzenes des de la Revolució Iraniana del 1979 i la caiguda del règim de Pahlavi. Com en totes les eleccions a l'Iran, bona part dels potencials candidats van ser vetats per la línia conservadora més dura del Consell de Guardians, els membres del qual estan directament i indirectament seleccionats pel líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Kahmenei. De les 529 persones que es van registrar per presentar-se als comicis, només set candidats van ser aprovats pel Consell de Guardians de l'Iran. Entre els vetats hi ha l'expresident Mahmud Ahmadinejad i el president del Parlament, Ali Larijani.

Per tant, no és sorprenent que cinc dels candidats que es presenten siguin considerats de línia conservadora dura: el cap del poder judicial, l’aiatol·là Ebrahim Raisi; l'exsecretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional i negociador nuclear, Saeed Jalili; el secretari del Consell de Conveniència, Mohsen Rezaei, antic cap del Cos de Guàrdia Revolucionària Islàmica (IRGC); i els diputats Alireza Sakani i Amir-Hossein Qazizadeh Hashemi. Els altres dos candidats de la llista són Abdolnaser Hemmati, tecnòcrata i exgovernador del Banc Central de l'Iran, i Mohsen Mehralizadeh, cap de l'organització esportiva nacional iraniana i exgovernador d'Isfahan.

Ebrahim Raisi, que va perdre l'any 2017 a les urnes davant l'incumbent Hassan Rouhani, és considerat ara el candidat favorit. Però clar: la majoria dels observadors i experts de la política iraniana consideren que aquestes eleccions han estat acuradament dissenyades i controlades pel líder suprem Ali Khamenei i els guàrdies revolucionaris iranians perquè sigui així. Tenint present que Khamenei té 82 anys, hi ha molts rumors que el millor candidat per substituir-lo en la seva llarga carrera com a líder suprem de la Revolució de l'Iran seria el mateix Ebrahim Raisi. Aquesta decisió és probable que sigui desitjada i aprovada per la línia més conservadora de membres de l'IRGC i de Basij, que són la principal base per a l'exportació de la Revolució Islàmica a altres països.

Sense esperances de reforma

Molts consideren, per tant, que les eleccions d'aquest divendres són el cop final que podria acabar amb el moviment reformista i amb la idea compartida per molts, dins i fora de l'Iran, que és possible un canvi polític gradual a la República Islàmica. Aquestes eleccions són una oportunitat important per als líders conservadors iranians per guanyar el control de les branques més importants del govern després d'estar vuit anys fora del càrrec. Els reformistes van intentar fins i tot pressionar Hassan Khomeini, el net del fundador de la República Islàmica, l’aiatol·là Ruhollah Khomeini, perquè es presentés com a candidat, però ni tan sols ell tenia oportunitats de superar les dinàmiques d'unes eleccions plenament controlades pel líder suprem i els seus seguidors.

Com a resultat, cap dels col·laboradors pròxims a Hassan Rouhani, ell inclòs, van sobreviure el veto del Consell de Guardians. Però, tot i això, els reformistes van ser acusats de no haver impulsat un canvi significatiu per alleujar les restriccions polítiques i socials al país i evitar l'esperat augment de l'extremisme conservador. Aquesta és una de les principals raons per les quals molts iranians s'estan desil·lusionant amb el camp reformista del govern, que està cada vegada més marginat.

Pel que fa a les faccions conservadores, tot i que s'han unit per donar suport a Ebrahim Raisi, cap ha aconseguit mobilitzar la població descontenta de l'Iran. Sembla que hi ha un mínim interès per les eleccions presidencials entre molts joves i persones grans iranianes que lluiten per sobreviure enmig d'una economia en continu deteriorament que ha estat colpejada per les sancions dels Estats Units, i ara per la pandèmia.

No es pot oblidar que les eleccions presidencials del 18 de juny segueixen les eleccions parlamentàries de l'Iran del 21 de febrer del 2020, que van propiciar un increment del nombre de conservadors extremistes a causa d'una participació històricament baixa, així com la prèvia desqualificació de milers de candidats moderats. Tot plegat en un context en què no hi ha esperances per a la joventut iraniana, que busca una millor situació econòmica, o que potser desitja que les eleccions es tradueixin en inversions estrangeres i en millorar els vincles amb Occident. Però això no és un fet que, en cap cas, preocupi els líders iranians, que ja han preparat els seus poders econòmics, polítics i militars al país per prendre decisions audaces sobre el paper hegemònic de l'Iran a la regió.

Filòsof, va estar empresonat a l'Iran per les seves idees polítiques a favor de la democràcia el 2006