Els iogurts

Llegeixo la notícia a l'ARA i comprenc que estem davant d’una pèrdua immensa. Mai més tornarà allò que coneixíem, que formava part de nosaltres. Ja no tornarem a sentir aquells monòlegs, ja no tornarem a llegir aquells llibres, ja no tornarem a veure aquelles pel·lícules i aquelles sèries. Monòlegs, llibres, pel·lícules i sèries on la protagonista està sempre atabalada, és un divertit desastre que ensopega graciosament (però si es fa mal, sempre és un mal cuqui, com ara un tallet a la galta que li cura algun vianant tímid, guapo i solter). Que no sap com vestir-se per anar a un casament (i per això sempre l’ajuda el seu amic gai, que té molt bon gust i tot el temps lliure del món per fer escenes de videoclip amb ella emprovant-s’ho tot). Que taca els informes amb cafè a les reunions de feina amb els estirats socis estrangers de l’empresa. Que sempre vexa i maltracta els pretendents i companys de feina, però ells, al contrari del que ens passaria a nosaltres si goséssim fer el mateix que fa ella, no s’emprenyen mai: la segueixen adorant.

Vull dir. Publica aquest diari que “a partir d'ara els iogurts Danone no caducaran”. L’empresa etiquetarà els productes perquè informin “de fins quan és aconsellable consumir-los”. Ho fan en col·laboració amb una start-up (sigui el que sigui) que es diu Too Good To Go. Això, d’alguna manera, ja es feia en algun restaurant de carretera i algun menjador escolar, però amb la consciència d’estar cometent un pecat. Amagant-ho als clients i els nens recalcitrants. Això, doncs, fa que perdem una part essencial del món de la ficció. L’escena en què ella, la protagonista atabalada que dèiem, explica que a la nevera només hi té “dos iogurts caducats”. Què farem, ara?

Empar Moliner és escriptora