Llegeixo que la cantant Alaska i el seu marit donen suport a l’actriu Victoria Abril, que no fa gaires dies, al lliurament d’uns premis que es diuen Feroz, va negar que el coronavirus sigui una pandèmia. La per a mi meravellosa intèrpret (no l’oblidaré mai a Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto) va dir: “Esto es una ‘plandemia’” per tot seguit recomanar-li al presentador de l’acte: “Métete en el internet e investiga”.
Ens queixem que els adolescents no saben destriar el gra de la palla, que es dediquen al copy paste quan han de fer treballs, sense entendre res del que copien, que no van als diccionaris oficials sinó al Google respostes, però els grans no tenen per què ser més hàbils. Internet és com una tiradora de cartes, com un millor amic: et donarà la raó. Busca-hi “avantatges del dejuni intermitent” (això que ara fa tothom) que els hi trobaràs. Busca-hi inconvenients i perills, que els hi trobaràs. Busca-hi conxorxes, ovnis, insults, amor, màquines del temps, solucions màgiques per no envellir, la veritable i secreta història de qui vulguis, els deures que has de fer per demà. Tot hi és.
Algú no acostumat, d’adolescent, a fer servir enciclopèdies, a entendre el valor de contrastar, de ser crític, té en internet una oportunitat de sentir-se intel·ligent. “Investiga”, diu l’actriu. Investigar per a ella és teclejar coses a Google i deixar-se dominar per la meravella. En moltes pel·lícules, personatges heroics, vestits amb roba cuqui d’estar per casa, teclegen a altes hores de la nit, amb la infusió a la taula, il·luminats per làmpares càlides al damunt de precioses calaixeres. Troben coses que ningú no havia trobat mai. El seu únic talent sembla ser la persistència. I com no t’hauries de ficar a “l’internet”?
