Els intel·ligents fan mnemotècnia
Llegeixo a l’ARA un article que porta per títol una pregunta oportuna: “Cal aprendre les taules de multiplicar?” El començo a llegir. “Els alumnes han de recitar poemes de memòria? Se saben els elements de la taula periòdica? Quin paper té la memòria en l’aprenentatge actual?” I respon el president de l'Associació d'Ensenyants de Matemàtiques de les Comarques Gironines. “Ni el currículum d’ara ni el del 2015 diu que s’hagin de memoritzar taules de multiplicar o fórmules, per exemple. El que passa és que abans a l'escola te'n podies sortir amb habilitat memorística". I afegeix: “Ara, en canvi, l'èmfasi és en saber raonar".
La meva mestra de primària ens feia aprendre cançons i poemes. Llavors ens queixàvem, però avui cap de nosaltres, cap, desafina, i tots nosaltres, tots, gaudim memoritzant. Doncs bé. Ella, que deia que la memòria “és un múscul que s’ha d’exercitar”, ja es queixava dels que no raonaven, dels que “recitaven com un lloro”. Amb això vull dir que la caricatura d’una escola on un mestre avorrit feia aprendre llistes de reis gots és interessada i incerta. Sé que la memòria està preparadíssima quan ets un nen (diuen, i és cert, que els nens “són esponges”) i trobo que és el gran moment d’exercitar-la. Quan la meva adolescent era petiteta, vaig descobrir, un dia, que se sabia de memòria bona part del conte que tant li llegia. Llavors, vam començar a jugar a aprendre’ns coses durant el camí a l’escola. Entre elles, la cançó Bat iru, en basc. Avui, quan m’explica les mnemotècnies, tan divertides, per memoritzar verbs i declinacions de grec i llatí (aquestes llengües mortes que no serveixen per a res), somric.
Ara bé, i per a tots els que troben que no cal memoritzar, perquè tot és a internet. Espero que a l’examen del carnet de conduir passi el mateix. Que tothom aprovi per bon comportament, que es pugui fer el test amb el llibre o el mòbil, i que els que no reconeixen els colors i tenen problemes de lateralitat puguin aprovar presentant un treball.
