Què és la IA? Podríem definir-la com “algorismes/programes basats en diferents tècniques informàtiques i matemàtiques que es comportin d’una manera que seria considerada intel·ligent en un ésser humà”. Com per exemple, un sistema d’ajuda al diagnòstic de càncer de mama, un programa per segmentar els clients en un departament de màrqueting, un sistema per detectar els missatges que contenen odi a les xarxes socials, un sistema personalitzat per afavorir l’aprenentatge o el mateix ChatGPT. Ara bé, també hi ha eines que permeten manipular imatges amb finalitats malignes; ciberatacs; manipulació del comportament humà a través de les xarxes socials; discriminació i biaix en les dades dels sistemes intel·ligents, com un programa de selecció de personal; o desenvolupament en matèria armamentista. Per tant, cal vetllar perquè els sistemes basats en IA beneficiïn les persones i el planeta, respectin els drets humans i la diversitat, siguin transparents i responsables, no ofereixin riscs, siguin ètics, explicatius, sense biaix per condició de gènere, cultura o sexe, entre d’altres. Tothom haurà de ser usuari de la IA i de l’ús de les dades (conèixer les bondats i els riscos de cada aplicació). Hi haurà persones expertes en la IA (professionals), però no tothom ha de ser un coneixedor de les entranyes dels sistemes basats en IA.
El nostre objectiu i compromís és educar persones que puguin contribuir a formar un món millor. I això és una gran responsabilitat. Cal pensar bé com ho fem. Cal acompanyar els nostres estudiants a créixer personalment i professionalment. Calen aprenentatges significatius. Cal connectar amb els joves. I per fer-ho usarem les eines que estiguin al nostre abast. Segurament usarem les eines basades en IA, com ChatGPT, però cal saber-les usar adequadament. Com la calculadora, les tisores, els llapis i els gomets. Perquè el que hem d’oferir als membres dels campus universitaris són espais per pensar, per discórrer, per intercanviar punts de vista, per aprendre els uns dels altres, per respectar-se i ser bons professionals. Cal que la nostra educació sigui humanista. Si la IA és una eina que hi contribueix, doncs endavant! Però cal ser conscients del risc de les seves limitacions, de com pot polaritzar les nostres opinions i la desinformació que pot generar.
És la intel·ligència artificial una oportunitat per a l’educació? El que ens diuen els resultats de l’informe PISA és que hem de centrar els esforços en la comprensió lectora i les matemàtiques. Cal comprendre per aprendre. Si un nen o una nena riu davant d’un còmic sabrem que té comprensió lectora. Si té aquesta habilitat, més un mínim de coneixements en matemàtiques, podrà beure de diferents fonts. Podrà tenir criteri. Serà capaç de discernir. Sense aquests pilars difícilment podrà aprendre per si mateix. No sabrà volar. Serà una persona que anirà a remolc de les disposicions d’altres. Serà fàcilment influenciable. No sabrà decidir. Caminarà erràticament. Per tant, la clau, l’eix vertebrador de l’educació, no pot ser una eina, no pot ser la intel·ligència artificial. L’oportunitat no pot ser la IA. L’oportunitat per a qualsevol persona és l’educació humanística i integral.
És necessari, en conseqüència, que des del món de l’educació es treballi per cultivar aquestes competències transversals i, també, que s’aportin guies, consells i propostes per ajudar a enfocar la presa de decisions de manera ètica en els àmbits nous o d’actualitat. Seguint aquesta idea, la Universitat Ramon Llull (URL) va posar en marxa un grup de treball sobre l’impacte de les eines basades en intel·ligència artificial aplicades a la docència, que ha dissenyat 10 recomanacions per establir pautes ètiques i pràctiques per garantir que l’ús de les eines basades en IA sigui beneficiós i respectuós amb els valors de la comunitat universitària. Un granet de sorra en uns esforços que segueixen una consigna clau: cal educació per a tothom.
