Insultades i empoderades

Dels espanyols per als quals va treballar, al meu avi li van quedar una pensió miserable i quatre paraulotes amb les quals podia malparlar sense que els seus nets el poguéssim entendre. Fins que vam emigrar, vam aprendre la llengua de Cervantes i vam descobrir el significat ocult del seu enigmàtic repertori d’insults. Entre els seus preferits hi havia el de zorra, que aplicava només a les dones que més detestava.

Si el meu avi visqués li podria explicar que tinc el gran privilegi d’haver-me integrat en un país tan avançat, tan modern i igualitari que fa cançons en què es repeteix sense parar el seu insult preferit. Ell que m’animava sempre a estudiar per tenir una carrera potser no entendria que els diners del Govern es dediquin a cantar zorra sense parar. Ai, avi, és que no tens ni idea del que vol dir ser una dona poderosa al segle XXI. Et penses que és que et respectin i et tractin bé? Que et paguin el mateix que als homes? Que puguis desenvolupar les teves capacitats com a ésser humà i no com a objecte que es pot comprar i vendre? No, això va estar de moda fa dues temporades, quan es feien anuncis institucionals en què se les animava a convertir-se en científiques, astronautes o matemàtiques. Ara el que es porta no és exigir que deixin d’insultar-te per la teva sexualitat assimilant-te a bèsties immundes sinó reivindicar-te com un pendó, una meuca. Si no em creus, avi, només cal que visitis algun dels nombrosos bordells que poblen la geografia espanyola. Hi descobriràs dones molt poderoses que gaudeixen d’una feina que és alliberadora i pura emancipació. O això diuen una altra mena de dones que solen tenir bons llocs com a professores a les universitats i que ens expliquen que ser puta és com ser qualsevol altra cosa. Potser no han trepitjat mai un prostíbul, però ho han analitzat tot molt bé i després de llegir molts llibres de filòsofs famosos han arribat a la conclusió que el millor que poden fer és defensar els drets del que elles anomenen “treballadores sexuals”. Que et sembla que no és digne que les dones ens hàgim de vendre per viure i prosperar? Que creus que zorra és un insult es miri com es miri? Esclar, avi, és que ningú t’ha explicat el que vol dir resignificar un terme pejoratiu: és l’acte pel qual la insultada fa servir l’insult i així en neutralitza l’efecte. O sigui que les nenes que a partir d’ara vagin pel món dient “soy una zorra” estaran protegides per aquesta estratègia lingüística imbatible, i ja no les tractaran com a cossos explotables, ja ningú les violarà ni les podrà convèncer de crear-se un compte a OnlyFans ni intentaran captar-les per a xarxes de prostitució. Només que cantin el zorra, zorra, zorra ja les deixaran en pau. La Chanel ja ens ho va cantar en el seu moment: “les vuelvo loquitos a todos los daddys”.

Veig la teva cara d’escepticisme, estimat avi, o la ràbia i la indignació que et provocaria saber que visc en un lloc on s’escampa aquest insult per mitjans de difusió massius, però això és perquè tu no has tingut la sort de ser il·lustrat per l’exministra Irene Montero i l'explicació sobre el que vol dir ser dona: “Tenir una posició de desigualtat davant dels homes”. O sigui que la nostra identitat ve definida pel que han fet de nosaltres alguns homes, i per això ens hem de reivindicar com a putes, dir-nos-ho les unes a les altres, i si un dia un company, un amic, un marit, un amant o un desconegut ens exigeix poder-nos dir el nom del porc (o de la truja) ens sentirem molt lliures i molt poderoses.

Ho confesso: t’enyoro molt, avi, enyoro que em recordis sempre que no em deixi trepitjar per cap home, però el que més trobo a faltar és no poder entendre totes aquelles paraules que pronunciaves en una llengua que llavors m’era del tot estrangera.