Com cada any per aquestes dates, el ministeri d'Hisenda fa públics els resultats definitius de la liquidació del sistema de finançament de les comunitats autònomes. Aquests resultats corresponen a l'any 2011 i, per tant, ja tenim 3 exercicis tancats amb dades definitives. I, com sempre, es torna a posar de manifest la penalització que pateix Catalunya, en no complir-se el principi d'ordinalitat.
El model actual de finançament funciona de la manera següent. El conjunt de les comunitats de règim comú tenen assignats els ingressos procedents dels impostos que l'Estat els ha cedit de manera total o parcial. Els impostos cedits totalment són aquells en què les comunitats es queden el 100% de la recaptació. Dins d'aquests es troben l'impost sobre el patrimoni, l'impost sobre successions i donacions, l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, l'impost sobre l'electricitat, l'impost sobre matriculació, l'impost sobre vendes minoristes d'hidrocarburs i la taxa estatal sobre el joc. Tota aquesta amalgama d'impostos genera una recaptació relativament reduïda. Els impostos cedits parcialment tenen més capacitat recaptatòria perquè són impostos grans. En concret, les comunitats autònomes tenen cedit el 50% de l'IRPF i de l'IVA i el 58% dels impostos especials (tabac, alcohols i hidrocarburs). Doncs bé, cada comunitat es queda el 25% dels ingressos que obté en el seu territori per aquests impostos. El 75% restant finança el fons de garantia dels serveis públics fonamentals. Aquest és un primer fons redistributiu, ja que es reparteix entre totes les comunitats amb l'objectiu de garantir que qualsevol comunitat tingui el mateix nivell d'ingressos per habitant pel que fa a la prestació dels serveis sanitaris, educatius i socials.
Però a més d'aquest fons, n'operen tres més. El més important és el fons de suficiència, que té per objectiu garantir que cap comunitat hi surti perdent respecte del model de finançament anterior. Aquest fons no té cap justificació econòmica, només la té política. És un fons que es va introduir per garantir que totes les comunitats subscrivissin l'acord de finançament. Des d'un punt de vista econòmic, però, aquest fons de suficiència perverteix el sistema, perquè si en l'anterior sistema hi havia situacions totalment arbitràries, aquest fons no només no les soluciona sinó que les perpetua. Però a més d'aquest fons es van incloure dos fons més: el de cooperació, dirigit a les comunitats més pobres, i el de competitivitat, pensat per les que tenen un tracte desfavorable del sistema de finançament.
El resultat de l'aplicació d'aquests quatre fons redistributius fa que Catalunya pateixi un excés de redistribució cap a la resta de comunitats. Així, en un inici i en termes de recursos impositius per habitant, Catalunya presenta l'any 2011 un índex de 119,1 respecte a la mitjana de comunitats de règim comú -que és de 100-. És a dir, Catalunya se situa 19 punts per sobre de la mitjana, la qual cosa fa que sigui la tercera comunitat en termes d'ingressos per habitant, fruit dels impostos que se suporten a Catalunya. Però com que només es pot quedar directament un 25% d'aquests recursos, i el 75% restant -juntament amb l'aportació de l'Estat- es reparteix entre totes les comunitats, al final, els recursos totals per habitant que corresponen a Catalunya la situen en desena posició amb un índex de recursos per habitant de 99,4 en relació a la mitjana de 100. Això significa que una vegada ha fet el procés de redistribució via els quatre fons, li han passat al davant 9 comunitats.
Aquest incompliment reiterat del principi d'ordinalitat explica, en gran part, el dèficit fiscal que pateix Catalunya amb l'Estat, que també és una dada estructural i inamovible. Perquè no només el propi sistema de finançament no dóna un resultat just i acceptable, sinó que a més, l'Estat no transfereix a la Generalitat els recursos del fons de competitivitat ni els que es deriven de la disposició addicional tercera de l'Estatut. I per molt que digui el senyor Montoro que gràcies al govern central es poden pagar els serveis públics a Catalunya, la realitat és tossuda i els catalans som prou llestos per saber que les polítiques del govern central ens penalitzen. De fet, i segons la darrera enquesta del CIS, el 83% dels catalans creuen que la política del govern central està sent desfavorable per a Catalunya. I pel que sembla, no hi ha gaires expectatives de canvi. Ja s'ho trobaran!