¿Injuriar Manuel García-Castellón?

La suite serait délectable
Malheureusement, je ne peux
Pas la dire, et c'est regrettable
Ça nous aurait fait rire un peu
Car le juge, au moment suprême
Criait "maman!", pleurait beaucoup
Comme l'homme auquel, le jour même
Il avait fait trancher le cou
Gare au gorille!

Le Gorille, Georges Brassens

Fu nelle notti insonni
Vegliate al lume del rancore
Che preparai gli esami
Diventai procuratore
Per imboccar la strada
Che dalle panche d'una cattedrale
Porta alla sacrestia
Quindi alla cattedra d'un tribunale
Giudice finalmente
Arbitro in terra del bene e del male
Un giudice, Fabrizio De André

El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón acaba d'obrir una investigació a Juan Carlos Monedero després de fracassar en l'intent d'investigar Podem per finançament irregular. García-Castellón l'acusa ara de blanqueig de capitals i falsedat documental i es torna a basar en l'estrany testimoni del Pollo Carvajal, malgrat que la sala penal de la mateixa Audiència Nacional li va ordenar el mes passat arxivar la seva investigació prospectiva contra Podem (com expliquen els juristes, les investigacions prospectives són il·legals). Aquella investigació que el van obligar a arxivar es basava en els testimonis inversemblants de l'exmilitar veneçolà acusat de narcotràfic als EUA que intentava de qualsevol manera vendre el que fos per evitar la seva l'extradició. Fa un mes, com diem, la sala penal acusava el jutge d'haver fet servir “artificis”, estimant els recursos de la Fiscalia contra una insistència obsessiva de García-Castellón que vulnerava drets fonamentals.

Fins aquí, com veuen, m'he limitat a fer dues cites de dues famoses cançons de dos famosos cantautors i a donar una informació que ha aparegut a tota la premsa. Consultaré les meves advocades, però no crec que per citar cançons i notícies sa senyoria es pugui querellar contra mi per injuriar-lo.

El primer cantautor que cito és francès i es diu George Brassens, i el segon és italià i es diu Fabrizio De André. Segur que Manuel García-Castellón els coneix per la seva enorme fama i perquè els governs del PP el van fer jutge d'enllaç a París i Roma, on va passar molts anys. Així que es va haver de familiaritzar amb el francès i l'italià i segur que els va escoltar.

En aquests llocs es cobra, segons sembla, més de 9.000 euros nets al mes i, segons em diu un amic jutge, no es treballa gaire. Un altre amic jutge em va dir que “Manolito” (quines confiances que es prenen ses senyories entre ells) no va aconseguir aprofitar les seves prolongades estades per dominar el francès i l'italià, així que potser encara no coneix Brassens i De André. No crec que assenyalar aquí l'acusació de falta de talent per als idiomes que li feia un company de toga sigui una ofensa cap a sa senyoria. I menys venint de mi. Com és sabut, encara que em defenso bé en italià, tinc una pronunciació de l'anglès que no desmereix gens les relaxing cup of café con leche de la gran Ana Botella. Cadascú, Don Manuel, tenim les nostres habilitats i les nostres malapteses i, és evident, ni vostè ni jo no hauríem pogut aspirar a ser intèrprets a l'ONU. Però jo tinc la gran creu de l'ordre de Carles III només per haver estat vicepresident i vostè el premi "Puñetas de Plata" per haver instruït judicis d'una enorme rellevància política i econòmica, amb professionalitat i imparcialitat. No ens podem queixar de Don Manuel.

Resolt el problema idiomàtic sense arriscar-nos a querella i reconeguts els premis i distincions guanyats amb el nostre esforç, potser tocaria parlar de la presumpta relació de García-Castellón amb el PP. Les meves advocades m'adverteixen: Pablo, en teoria el dret t'avala per escriure el que ens expliques, però ets Pablo Iglesias i amb tu, especialment contra tu, gairebé tot és possible. Gairebé tots els advocats que conec tenen una mica de “liberals”; són fervents creients en la justícia i en el dret, i m'encanta dir-los de tant en tant allò tan marxista que el dret és la voluntat racionalitzada dels vencedors i una correlació de forces que no només cristal·litza a les lleis, sinó que es recolza també en una praxi condicionada per ambients ideològics. O, clar i català, que si un jutge et vol fotre, et fot. Així que cal seguir sent prudents.

Com que estem a punt de començar les vacances, aquesta vegada seré més que prudent. Seré covard i tornaré a posar-me darrere d'un periodista que ha escrit coses molt interessants i valentes sobre García-Castellón que potser jo no m'he de permetre. Els parlo de Nacho Escolar. Al bon jan del Nacho uns dies l'acuso de ser progressia mediàtica i uns altres m'amago darrere seu. Si en som, de cabrons, els bolxevics. Ja ho va dir Fidel Castro: “We are not communist. Very clear”... Doncs jo, igual que el comandant: very, very clear.

"A veure, Eduardo. Tenim el govern, el ministeri de Justícia. I escolta, tenim un jutge que està provisional... Tu l'ascendeixes... Jo li dic, a veure, vingui cap aquí. Quina plaça li toca? Ontinyent, a prendre pel cul Ontinyent i aquí que vingui el titular, que ja me les apanyaré amb el titular, cony... Jo crido aquest i li dic: escolta, vine aquí, el titular aquí”.

El que els he posat aquí és la conversa punxada per la policia entre Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, i Eduardo Zaplana, expresident de la Generalitat Valenciana i exministre. Es va produir el 22 de novembre del 2016. El jutge provisional a qui es refereix Ignacio González en la conversa amb Zaplana és Eloy Velasco. El titular és el nostre admirat Manuel García-Castellón.

I a partir d'aquí Escolar raona així: “¿Algú va trucar al titular García-Castellón per demanar-li que tornés al seu jutjat de l'Audiència Nacional, com proposava Ignacio González en aquesta reveladora conversa? No se sap, però la seva decisió de tornar just en aquell moment, complint la profecia d'Ignacio González, és tan sospitosa com inusual... El jutge d'instrucció és qui decideix a qui imputa i qui no. I l'instructor del central número 6 de l'Audiència Nacional té a la mà tot un pòquer d'asos del PP. En aquell jutjat, amb la Púnica, la Lezo, el Canal d'Isabel II i el finançament del PP, hi ha material més que de sobres per investigar Alberto Ruiz-Gallardón, Esperanza Aguirre, Ignacio González i Cristina Cifuentes: tots els presidents que ha tingut la dreta a la Comunitat de Madrid des que existeix aquesta institució. Si finalment es confirma el retorn a l'Audiència Nacional de Manuel García-Castellón, uns quants al PP de Madrid dormiran molt millor”.

Ja veuen que jo no dic res (ho diu Escolar) ni injurio ningú.

Acabo, perquè les meves advocades no pateixin, limitant-me a fer les mateixes preguntes que vaig fer fa uns mesos. ¿Hi ha jutges que han protegit i protegeixen delinqüents del PP al mateix temps que persegueixen Podem? ¿Qui va deslliurar Cospedal i Rajoy d'asseure's al banc dels acusats? ¿Qui va convertir una investigació sobre l'espionatge a Podem en un "cas" contra Podem? ¿És la nova “investigació” contra Monedero un altre intent de lawfare?

Jo no em puc permetre donar resposta a aquestes preguntes. Responguin-se vostès mateixos.