Els del programa El balcó, de Ràdio Barcelona –presentat per l’Anna Puigboltas–, han tingut una idea brillant per arrencar aquesta nova temporada de ràdio. S’han inventat una secció que porta per títol L’any que tot canvia, protagonitzada per quatre dones que viuran canvis importants en aquest curs que tot just comença.
L’equip del programa ha escollit els perfils i les posarà en antena cada setmana, de manera que els oients d’El balcó podran anar seguint les novetats en les seves vides en directe, mentre es vagin produint. No cal dir que el fet de convidar-les a compartir aquesta estona setmanal d’antena també propicia que es relacionin entre elles i que la confiança entre les quatre protagonistes vagi creixent setmana rere setmana amb els oients com a testimonis.
I qui són, elles?
La Rosa, professora de primària i secundària durant més de quaranta anys i que aquest curs ja no ha tornat a la feina. Estrena jubilació, amb la intenció de no quedar-se tancada a casa. Es proposa omplir el temps, que “ara és seu”, i una de les activitats que enceta amb ganes és aquesta cita setmanal a Ràdio Barcelona. Està engrescada amb la nova etapa, però sap que haurà de replantejar la relació amb el seu marit perquè continuï funcionant, ara que tots dos estan jubilats.
L'Adriana s’ha separat i s'acaba de traslladar amb els seus quatre fills a un poble molt petit. Deixa Balaguer per repoblar Tírvia, que només té cent trenta-quatre habitants. Les seves quatre criatures aniran a escola amb les altres sis que hi ha al poble i, d’aquesta manera, l’escola no haurà de tancar. L’Adriana està convençuda que necessitava un canvi com aquest i que aviat s’acostumarà al silenci i al fred.
Per a l’Eva, aquest setembre ha començat l’aventura de muntar un celler-restaurant a Gràcia amb els seus amics. Una d’aquelles idees que tots hem comentat en una nit d’alegria compartida, ara es fa realitat. Són cinc i cap d’ells deixarà la feina, que compaginaran amb la posada en marxa d'El Fino, el nom escollit, que l’Eva ha comunicat en la primera trobada a la ràdio.
I, finalment, l’Eli, que veurà com la seva vida canvia d’aquí dos mesos. Està embarassada d’en Lucas i viu l’espera amb emoció i el neguit lògic de saber com se’n sortirà.
Quatre projectes, quatre canvis de vida, quatre il·lusions per començar. La vida seria molt avorrida si no tinguéssim projectes, és això el que ens fa estar desperts i actius, el que ens dona al·licient per llevar-nos cada dia i no deixar-nos arrossegar per la mandra, la por o el tedi.
Aquesta secció d’El balcó, L’any que tot canvia, és una bona idea, i després de fer ràdio tants anys sé com costa fer coses diferents que engresquin l’audiència. Però, a més a més, aquesta trobada de quatre dones que comencen és una invitació a l’esperança i a l’optimisme, ara que tanta falta ens fa.
L’enhorabona a l’equip del programa i els millors desitjos per a la Rosa, l’Adriana, l’Eva i l’Eli per les aventures que anirem seguint al llarg de la temporada. La jubilació, un canvi de residència, engegar un negoci o, no cal dir-ho, la maternitat, són projectes de futur. I, potser, qui sap, les ganes d’emprendre d’aquestes dones s’encomanarà a algun oient que deixa passar les tardes assegut al sofà; o potser algú les escoltarà i s’inspirarà per escriure una novel·la amb quatre protagonistes que travessen moments vitals diferents. La ràdio, tothom ho sap, és vida, i aquest n’és un bon exemple.
