El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va voler celebrar el començament de curs anant a fer-se entrevistar en un dels molts programes d'agitació i propaganda que té el PP a la graella televisiva. Allà va tornar a evacuar els motius pels quals Espanya s'encamina cap al desastre, sense que hi faltés la causa principal i primera, que és la connivència profunda del malvat Pedro Sánchez amb els colpistes catalans, perquè el segueixin deixant volar en el Falcon. Feijóo, com és costum en les seves fatigades peroracions, es va mostrar confús i alhora dispers. Va deixar caure, amb desgana, la frase contundent que els seus assessors li havien comanat que sobretot recalqués, a saber: que aquest era el curs escolar “més car de la història”. L'abús de la construcció “més [adjectiu] de la història” per construir hipèrboles comença a ser francament feixuc, però no hi ha motius per a l'esperança que ni polítics ni periodistes esportius es preocupin de cercar-hi alternatives.
Ara bé, la denúncia anava amb segones, i s'ha de reconèixer que aquí l'amic de Marcial Dorado –i els seus assessors– va estar més fi, perquè el preu dels llibres de text era només l'excusa per arribar allà on li interessa a la dreta ultranacionalista: una educació “en comú” –és a dir, homogènia– per a tots els estudiants espanyols, siguin de la comunitat que siguin. Una educació que negui qualsevol idea de diversitat lingüística, cultural i nacional i que ensenyi història d'Espanya (aquesta és la preocupació fonamental) als estudiants. Però una bona història d'Espanya, una història “comuna” d'Espanya. Què és això d'omplir el cap dels infants amb peculiaritats i diferències que no venen a tomb de res? Com a ells els agrada repetir (perquè sempre estan disposats a dur el cafè per a tothom fins a la reducció a l'absurd), no hi pot haver disset models educatius per a disset comunitats autònomes.
Així doncs, tot el preàmbul sobre la carestia dels llibres escolars acabava així: “Estem asseguts amb l'Acadèmia de la Història i amb altres acadèmies [no concretava quines, perquè tampoc no ho sabia] per intentar concretar els continguts dels llibres de text comuns. A veure si abaratim els llibres de text, perquè alguna cosa haurem de fer”.
És a dir, la unitat d'Espanya com a mesura d'estalvi per a l'economia familiar. Ser bon patriota espanyol surt més bé de preu a l'hora de comprar els llibres dels nens. ¿Maneres de posar en solfa aquest esperit estalviador? “Una prova de selectivitat comuna a les comunitats autònomes” on governa el PP, cosa que afecta molt particularment les Balears i el País Valencià. I, per descomptat, “continguts comuns” als llibres i als materials d'estudi. És a dir, assagen ara a les comunitats on governen allò que pensen prioritzar el dia que la suma amb Vox els permeti governar Espanya: una nova llei educativa que vagi encaminada, naturalment, a reforçar l'ensenyament “comú”. Més impetuós, el seu antic ministre Wert ho va definir com “espanyolitzar els nens catalans”. I balears, i valencians. A més, surt més barat.
