Informe PISA: no millorem i el temps passa
Els resultats de l'informe PISA deixen un regust agredolç. Si els posem en relació amb la conjuntura de retallades, de crisi general, d'una nova reforma aprovada sense consens i del desànim que s'ha instal·lat en el sistema educatiu, els resultats no són tan dolents. Podrien ser pitjors. Si els posem en relació amb la mitjana de l'OCDE, estem lluny d'on voldríem: estem estancats. Globalment, no millorem. Segons les proves PISA, en comprensió lectora es detecta un lleuger ascens i estem per sobre de la mitjana, en matemàtiques no progressem i tenim un aprovat justet, i en ciències reculem clarament. A més, seguim sense aconseguir un nombre adequat d'alumnes excel·lents, mentre, això sí, disminueix el nombre d'alumnes que clarament no segueixen.
Les lectures polítiques que ahir es van fer de l'informe tenen poc interès. Són molt autojustificaves. Mentre que el ministre espanyol, José Ignacio Wert, va aprofitar el mal resultat per justificar la necessitat de la seva llei, la Lomce, la consellera Irene Rigau va escudar-se en l'alt percentatge d'alumnes procedents de diferents països i en la seva diversitat sociocultural. La instrumentalització política de Wert és barroera; l'excusa de Rigau és feble. Són discursos a curt termini i en clau defensiva, per sortir del pas. I si alguna cosa ara no li convé a l'educació és precisament l'esgrima política: convertir-la, com ha fet Wert, en camp de batalla partidista i ideològic. Si s'aplica la Lomce, segurament els resultats empitjoraran, però no tant per la mateixa llei, tot i els seus aspectes clarament retrògrads, com per l'efecte descoratjador que tindrà en la comunitat escolar.
Fa anys que hi ha un ampli consens per posar l'educació al centre de totes les prioritats. Fa anys que sabem com s'ho han fet països com Finlàndia. Els experts tenen clar que la clau és formar mestres amb un alt nivell i prestigiar-los socialment. El diagnòstic és clar. Però sigui per la crisi, sigui per les inèrcies del sistema educatiu o sigui per una dinàmica política gens útil, no s'acaba de posar fil a l'agulla de debò. No s'avança prou. Per això els resultats estan estancats. No millorem. I el temps passa.