Quan els d’informatius paguen els plats trencats
El nou programa Las cosas claras de Jesús Cintora a La 1 ha desfermat l’enèsima tensió entre els professionals de la casa i la direcció. El personal protesta perquè s’externalitza el programa, quan en teoria els programes informatius s’han de fer dins de la casa. Però, en televisió, el nom sí que fa la cosa. I n’hi ha prou penjant a un programa l’etiqueta de magazín, o d’infoxou, per esquivar els filtres específics que s’apliquen a la resta d’espais informatius.
En aquesta maregassa, per cert, es torna a expressar la tensió existent entre els dos sindicats de classe que remenen les cireres a l’ens públic: Comissions Obreres i UGT. D’un temps ençà, el gruix dels seus comunicats es dedica més a denigrar el rival que no pas a defensar els drets de la plantilla. En aquest cas, com que a Cintora se li adjudica certa proximitat a Podem, la UGT carrega contra Comissions Obreres, perquè està defensant el programa.
Com acostuma a passar, Xabier Fortes marca una bona brúixola moral. En un tuit publicat aquesta setmana, escrivia: “Si el tram de 8 a 15 hores, de contingut informatiu, s’ha externalitzat del tot a TVE, que no sorprengui la protesta dels seus professionals, a la qual em sumo. I en absolut qüestiono la categoria dels que la dirigeixen, però així no”.
L’assumpte il·lumina dues coses, que són perfectament aplicables també al cas de TV3. La primera, que la divisió entre allò que se situa dins del paraigua d’informatius i el que en queda exclòs té un punt -o setze- d’arbitrari. I això té conseqüències. Només cal veure, per exemple, com la major part de polèmiques recents del canal públic català tenen a veure amb programes, no pas amb els Telenotícies.
El segon aspecte és el de l’externalització. Jo no la trobo dolenta per se. És a dir, una productora pot tenir el talent per bastir un format determinat i defensar-lo. Cap problema. Ara bé, el departament d’informatius de cada casa se n’hauria de poder fer responsable, perquè s’hi juga la credibilitat, ni que sigui de manera indirecta. I, per tant, hauria de garantir que pot aplicar els mecanismes de correcció i equilibri que s’apliquen, també, als noticiaris estrictes.
En aquests temps de fractura i polarització, la hipèrbole i la sinècdoque estan a l’ordre del dia. Qualsevol episodi es fa servir per invalidar la feina de tota una cadena. La millor manera d’armar-se contra aquests embats és sotmetre els programes més susceptibles de crear polèmica a una mirada més rica i plural, que inclogui la supervisió dels periodistes de la casa. Cal explorar fórmules.