Informatiu o videoclip?

L’informatiu amb més espectadors de França, Le 20 heures del canal privat TF1, s’ha fet viral a causa d’un acte promocional que trenca els codis periodístics. Va ser diumenge. La presentadora, Anne-Claire Coudray, entrevistava al mateix plató el cantant belga Stromae, que anunciava el seu retorn amb un nou disc després d’una pausa de set anys. En aquest informatiu ocasionalment porten artistes per ser entrevistats, per tant, en un principi, tenir el cantant assegut a la taula des d’on es donen les notícies no era un fet insòlit. Stromae anava vestit com un presentador d’informatiu: americana fosca, camisa blanca i corbata. Tot molt seriós i contingut. La sorpresa va arribar després de set minuts d’entrevista, quan Coudray li va preguntar pel seu sentiment de soledat. I aleshores es va començar a sentir una melodia de fons i l’artista en comptes de respondre amb normalitat va començar a cantar L’enfer [L’infern], el seu nou single. Ho feia mirant a càmera desafiant l’espectador i tots els preceptes periodístics. L’entrevista ja era un pas de la informació a la promoció publicitària, però amb la interpretació del single vam passar de l’informatiu al videoclip. La innovadora operació de màrqueting va convertir el periodisme en espectacle guionat, es va perdre la distància narrativa per abocar-nos a l’emocionalitat d’una actuació musical. La càmera anava fent una panoràmica i Stromae mantenia la mirada fixada en l’objectiu i aconseguia una poètica estranya, hipnòtica, trencant la quarta paret i dirigint-se directament a l’espectador. La cançó, que tracta del suïcidi, interpel·lava l’audiència no tant per la temàtica com per l’acte disruptiu, com si en un instant se’ns capgirés el món i tot tingués un altre sentit, com si ens expulsessin a una realitat paral·lela. En qualsevol moment esperàvem que aparegués Coudray pel darrere ballant o fent els cors. Tot i el to trist de la cançó, l’acte comportava un subtext de comicitat pel que tenia de transgressió o d’inadequació al context.

Fent honor a la cançó, l’acte promocional va ser també un acte de suïcidi periodístic. La pressió per captar audiència dels informatius davant una població que perd capacitat d’atenció i reacciona amb més facilitat davant dels impactes desemboca en aquesta mena de muntatges. Tenint en compte l’èxit viral, és possible que no triguem a veure espectacles d’aquest estil als informatius autòctons. Bona nit i bona sort. 

Atrapats per l''Atrapa’m'

Dimarts, al Planta baixa de TV3, Ricard Ustrell va entrevistar Vicent Sanchis pel cas del concurs i el blat. La polèmica s’està dilatant en pròpia porta. El director de TV3 va demanar un esforç a la seva cadena per no utilitzar més la imatge de la nena concursant. L’avís arribava tard. El dia abans, al Planta baixa, es va emetre en dues ocasions l’escena i es van posar en pantalla tuits i titulars amb la fotografia de la Júlia. En cap moment el programa va reconèixer el seu error després del comentari de Sanchis. Hauria estat bé fer-ho. També l’Està passant va recuperar l’instant de la nena en el programa: totalment innecessari.