La infodèmia també pot matar

i Marta Aymerich
28/08/2020
2 min

El terme infodèmia el va popularitzar l’Organització Mundial de la Salut (OMS) gairebé al mateix temps que declarava pandèmic el brot de covid-19. Fa referència a una epidèmia d’informació, és a dir, a un excés d’informació que dificulta discernir aquella que és correcta i rellevant de la que és falsa o bé insignificant. Per fer-vos una idea de la quantitat d’informació sobre aquesta pandèmia, en un recompte de l’OMS fet a la primavera es van registrar més de 19.200 articles a la secció acadèmica de Google, en un mes s’havien pujat 361 milions de vídeos a YouTube en la categoria “covid-19” i, només durant el març, es van fer uns 550 milions de tuits.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Són famoses les paraules que va dir el director general de l’OMS al mes de febrer: "No lluitem només contra una epidèmia; combatem una infodèmia”. Sylvie Briand, arquitecta de l'estratègia de l'OMS per combatre el risc infodèmic, va dir: "Sabem que cada brot va acompanyat d'una mena de tsunami d'informació i que a dins sempre hi ha desinformació, rumors... Fins i tot a l’Edat Mitjana hi va haver aquest fenomen, però la diferència és que ara s'amplifica amb les xarxes socials, va més ràpid i més lluny, com els virus que viatgen amb les persones i van més ràpid i més lluny”.

L’esforç de l’OMS contra la desinformació (informació falsa o incorrecta amb el propòsit d’enganyar) és ingent. Per una banda, va publicant en diversos idiomes a la seva web i a les principals xarxes socials continguts per desmentir mites i per contrarestar els rumors. Per l’altra, emet comunicacions a tort i a dret recomanant que no difonguis missatges que t’arribin si no en pots verificar la font i, si la pots verificar, assegura't que es tracta d’una font fiable. No és fàcil arribar-ne a dirimir la fiabilitat, però algunes pautes ens poden ajudar. Per exemple, si es pot comprovar que la informació prové de l’OMS, d’una organització sanitària oficial, d’una universitat o d’un govern, és confiable. Òbviament hi ha moltes més fonts fiables, com ara revistes i institucions científiques o persones del món de la ciència i la salut, però si no les sabem analitzar o no en coneixem el perfil, és millor abstenir-se de difondre la informació. En aquest cas, és millor pecar per defecte que no pas per excés.

Està circulant informació inexacta i falsa sobre tots els aspectes del covid-19, des de l'origen del virus, passant per la causa i el tractament, així com sobre el mecanisme de contagi. I n’hi haurà sobre la vacuna. Fins i tot hi ha els negacionistes (que es manifesten i tot!). El més preocupant de tot plegat és que la desinformació pot causar problemes de salut, com a mínim de salut mental, però també contagis i morts evitables. N’hi ha exemples en moltes malalties, alguns recollits de manera sistemàtica i amena pel metge investigador Salvador Macip en el llibre Les grans epidèmies modernes, reeditat enguany. Sobre les grans infodèmies modernes potser s'hauran d'escriure diversos volums... Ajudeu a fer que no sigui així, va!

stats