La inflació reaccionària
El fracàs de Sánchez en el debat amb Feijóo sembla haver esvaït el mite de la remuntada. S’imposa la pulsió de votar al cavall guanyador i el PP recupera vots que s’havien passat a Vox. Núñez Feijóo és a prop d’aconseguir la presidència al primer intent, cosa que no havia estat a l’abast dels seus antecessors, ni tan sols dels dos grans patrons: Felipe González i José María Aznar. Tots havien hagut de passar per la penitència de la derrota. La política s’ha fet inestable, els lideratges pengen d’un fil.
El panorama és inquietant. No només pel que ja s’ha dit i redit: l’aliança del partit conservador amb la dreta feixista, sinó també per la campanya del PP, que ha centrat els seus esforços en un adoctrinament altament regressiu destinat a satanitzar les polítiques en matèria de drets i llibertats del govern progressista. De fet, la campanya va arrencar amb el pacte del PP i Vox a València que posava cares i càrrecs a aquesta regressió moral i cultural.
Un sol tema: la deslegitimació del sanchisme, és a dir, de la majoria plural. Un intent de separar Sánchez del PSOE, buscant una certa sintonia amb la vella guàrdia felipista que mai ha suportat que els desafiés quan el van castigar i els enviés als llibres d’història. El sanchisme com a etiqueta de la majoria parlamentària que ha governat aquests anys, i que hauria entregat la pàtria als seus enemics. El resultat, una patètica campanya, amb apel·lacions recurrents a ETA, que no fan més que mitificar-la després de morta. Amb la negació d’evidències, com el supremacisme masclista. Amb l’anticatalanisme més groller, atacant la llengua i recuperant la censura, sense cap vergonya, com hem vist a València. Amb el refús de les inèrcies pacificadores del conflicte amb l’independentisme, anunciant el retorn al marc repressiu anterior. I cercant generar sospites sobre la gestió del vot per correu, per tant, sobre la neutralitat de l’Estat, que ells no respecten, com hem vist amb la seva negativa a renovar el Consell General de Poder Judicial. És a dir, desestabilitzar per guanyar.
S’ha insistit amb raó en la impúdica aliança del PP amb l’extrema dreta. Però en vista de la campanya potser el perill és haver fet camí sense marcar cap objectiu de governança, a part de desallotjar el sanchisme, i centrant-se en l’amenaça dels eterns enemics d’Espanya. És inquietant la resignació de l’electorat –excepte a Catalunya i el País Basc– davant d’aquesta inflació reaccionària. Temps de regressió.
