Infermeres o infermers

Tres membres del personal d’infermeria han vacunat familiars, d’estranquis, colant-los en una residència per a discapacitats. He dit, a propòsit “membres del personal d’infermeria” per amagar si són homes o dones. En aquest cas, són tres dones. És a dir: tres infermeres.

Fins ara, i a causa de la pandèmia, hi ha qui ha parlat del “col·lectiu de les infermeres”, en femení. Com que en aquest col·lectiu hi ha una aclaparadora majoria de dones, moltes de les dones i també dels homes del col·lectiu han decidit d’anomenar-se en femení. Hi ha també qui fa servir el genèric femení per parlar del col·lectiu de “llogateres” o de “preses polítiques”. En alguns espectacles de transformisme es tracta sempre els homes del públic en femení amb intencions humorístiques i potser polítiques. Aquest “Hola, guapa” a un senyor amb bigoti ve a dir que els armaris són plens. Jo em sento representada en el genèric masculí i quan diuen “els escriptors” m’hi sento inclosa. Si jo dic de Mercè Rodoreda que és “una de les escriptores que més m’agraden”, entendreu que m’agrada més que Josep Pla?

El cas, però, és que avui, a la tele, per parlar d’aquest grup de tres infermeres parlaven, oh, meravella, de “l’equip que va vacunar a les Terres de l’Ebre” i a la ràdio eren “un equip d’infermers”. Per què? Perquè havien delinquit. I llavors el genèric no només no quedava bé sinó que incorrecte. Per fer lloances el genèric pot funcionar. Però no pas per fer retrets. Si un grup de membres del “sindicat de llogateres” segrestessin uns banquers ningú no parlaria de “les llogateres”, ni de “les segrestadores”. Com no parlaria mai, esclar, de “les banqueres”.