Un infart de miocardi (1973)

De l’article de Josep Pla (Palafrugell, 1897-1981) a 'Destino' (22-IX-1973) sobre l’infart que va patir l’agost del 1972. Traducció pròpia. El professor Xavier Pla acaba de publicar 'Un cor furtiu', biografia rigorosa del gran clàssic del periodisme català. Obra minuciosa: dedica 30 pàgines a aquell episodi patològic en la vida de l’escriptor. El professor Joan Massanés, en un treball de doctorat de fa 30 anys, va entrevistar diversos cardiòlegs que van valorar positivament aquell text planià. 

Es publiquen gran quantitat de papers sobre l’infart de miocardi a través de tota mena de publicacions –llibres, assaigs, notícies, recensions, etc.–, que les persones curioses poden trobar arreu. Malgrat la meva reconeguda ignorància, m’agrada llegir i, si puc, meditar sobre tot el que cau a les meves mans. 

En un article d’aquesta sèrie d’assaigs tan bons que Dionisio Ridruejo ha publicat en aquestes pàgines, deia que, segons el parer de Josep Vergés, propietari d’aquesta revista, jo, que l’any passat i coincidint amb aquestes dates vaig fer un infart de miocardi, havia tractat el meu estat posterior amb summa lenitat, deixadesa i indiferència. [...] Tot allò que passa en el cor humà produeix una por cerval. Quan el cor funciona, la vida és real. Si cedeix, la mort és inevitable. Aquesta és una de les escassíssimes coses que sabem amb tota certesa sobre el que tenim davant. L’infart em va produir tota mena d’històries –innumerables– i, tanmateix, desagradables. [...] Formularé, pensant en les persones que es van salvar d’un infart, algunes coses que jo acostumo a fer per tal de no repetir la catàstrofe. Primer: procurin no tenir deutes. El cor res no té a veure amb els bancs, ni amb els establiments de crèdit, sobretot en un país on el diner s’ha donat a dojo i l’Estat s’ha instal·lat en la inflació de manera voluntària. Mengin tan poc com sigui possible, però sense arribar a destruir les reserves naturals. Jo sempre vaig menjar poc, i sempre amb resultats positius i admirables. Després de l’infart s’ha accentuat. He escrit sobre la cuina? Ho he fet perquè en alguns moments de la vida la cuina m’ha semblat tan espantosa que he tractat d’elevar-la amb una literatura d’estar per casa. Tinguin alguna forma de riquesa, però no es deixin embogir per aquesta monstruositat. Si s’hi embogeixen les seves preocupacions augmentaran i la seva vida serà miserable. [...] No tinguin mai tracte, ni físic ni mental, amb cap dona. Em refereixo a les persones que han entrat a l’època més perillosa de la vida –que és el retour d’âge–. La gent jove que faci el que vulgui. [...] A la vellesa el cor vol ascetisme i calma. [...] Els vells rics és molt millor que facin mals negocis i no pas que donin el diner a una dona qualsevol. En els mals negocis alguna cosa se salva. De l’erotisme monetari no s’ha salvat mai ni un cèntim. [...] No entrin mai en la depressió. No s’acoquinin. [...] Descansin. Facin repòs.[...] En sortir de la clínica els metges em van dir "Passegi pel camp, per terreny pla". No he passejat pel camp. No camino gens. Aquesta és la veritat. Em van dir "No fumi". He fumat; he fumat el tabac habitual: Ideales. [...] "Prengui una mica de whisky, amb moderació i calma", em van dir. És el que faig. El fumar i el whisky són elements indispensables del meu ofici. És molt possible que sense ells no hagués tingut ni l’esperit ni la paciència per escriure tot el que he escrit –que per, altra banda, no té gens d’importància–. No hauria fet res. [...]