"Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero". Des que santa Teresa d'Àvila escrivia aquests versos al segle XVI, molts s'han preguntat pel seu críptic significat. Per mi que expressaven, premonitòriament, l'enigma en què s'ha convertit saber si l'exili de la infanta Cristina a Suïssa vol dir que se separa. Llegeixo a El Mundo: "Es tracta del primer pas per al cessament de la convivència amb Urdangarin" i afirmen que ell viurà, sol, a Pedralbes. Però, en canvi, La Vanguardia ho negava, rotunda. "No hi ha separació", deia la crònica. "Al contrari, tant la infanta com Iñaki afronten junts els problemes que els amoïnen". El diari afirmava que Urdangarin sí que es mudarà a Suïssa. O sigui, la nit i el dia. D'aquí unes setmanes, quan se sàpiga qui ha estat fabulant, els avisaré en aquesta columna.
Omissions que retraten
Dos detalls de la infografia d'El País sobre la valoració de líders polítics al Congrés, a partir de l'enquesta del CIS. No hi surt Alfred Bosch (ERC), tot i ser el segon amb millor nota (i el criteri no és el nombre de diputats perquè sí que hi posen, en canvi, la líder de Geroa Bai). També se salten Mikel Errekondo, d'Amaiur, quart partit a la cambra, que amb un 2,74, per cert, supera el 2,45 de Rajoy. En una enquesta a tot Espanya. I feta pel govern.
Al racó de pensar
ALFREDO ABIÁN
VICEDIRECTOR DE 'LA VANGUARDIA', FRASES INICIALS DEL SEU ARTICLE A LA PÀGINA 2
"Christine Lagarde és una persona esplèndida. Té 13 anys menys que Raffaella Carrà i la seva impecable cabellera blanca no té res a envejar a la de la italiana"