Indults i mercadeig

A la pregunta de si el govern d'Espanya farà coincidir els indults als presos polítics amb les eleccions catalanes del 14 de febrer, la vicepresidenta primera Carmen Calvo va respondre que els terminis dels indults no poden estar marcats pel calendari electoral, sinó que necessiten “mesos” per ser sotmesos a una anàlisi rigorosa i amb tots els ets i uts. Però podia haver respost sense subtítols: el ministeri de Justícia (del PSOE) i el govern d'Espanya (comandat pel PSOE) concediran els indults en el moment que calculin el millor resultat per a tres variables en joc: el desgast del mateix govern, els interessos electorals del PSC i la confrontació que pugui produir entre els partits independentistes. Tot fa pensar que obtindrien més guanys com més a prop dels comicis es fes pública la mesura, que previsiblement comportarà un enorme enrenou mediàtic i una polarització extrema del debat públic, amb una ofensiva a tota màquina de la triple dreta nacionalista i tot el que ens puguem imaginar. Amb la confrontació entre independentistes ja s'hi pot comptar per endavant, perquè està sempre a l'ordre del dia, però és evident que als socialistes els interessa atiar-la i burxar-hi tant com sigui possible.

Mercadejaran els socialistes amb els indults? Absolutament, i també ho faran la resta de partits polítics. Unides Podem i els comuns ho presentaran com una victòria deguda al seu pes dins el govern de coalició, ERC com un important pas endavant en l'estratègia del diàleg i Junts per Catalunya com una nova claudicació dels republicans que els deixa a ells tots sols l'espai dels nítidament independentistes que defensen (juntament amb la CUP) la proposta d'amnistia que tot just havien presentat conjuntament les tres forces setmanes enrere. El discurs i l'actitud del PP, Vox i Ciutadans serà competir per qui posa més el crit al cel i qui fa pujar més la temperatura del patrioterisme, repartint a tort i a dret acusacions de colpisme i de connivència amb els colpistes. Cada partit prendrà postura, en definitiva, en funció de les seves expectatives en unes eleccions al Parlament de Catalunya que –com tot, d'un temps cap aquí– es presentaran com “més transcendents que mai”, aquelles “en què ens ho jugarem tot”, en qualsevol dels casos.

Vista la baixíssima qualitat de la representació, el que sí que és important és que Romeva, Forcadell, Bassa, Junqueras, Sànchez, Cuixart, Rull, Turull i Forn surtin de la presó d'una vegada (si no és que algun d'ells es nega a acceptar l'indult, circumstància que també es pot produir). El despropòsit del seu empresonament i processament, amb judici farsa inclòs, ja fa més de tres anys que dura i el seu cost és insuportable per a qualsevol societat que es vulgui democràtica. No per als seus representants polítics, independentistes o unionistes, que es pensen que encara hi poden especular, sinó per a la societat mateixa. Vet aquí una exigència que no admet demora. Allibereu d'una vegada els presos polítics catalans i permeteu que la ciutadania es desintoxiqui almenys d'aquesta vergonya.