Les indignitats de Frontex
REVISIÓ. La Unió Europea assegura que és un “imperatiu estratègic” revitalitzar la seva relació amb la riba sud del Mediterrani. Ho diu deu anys després d’unes Primaveres Àrabs en què la repressió i la violència no van acabar amb el sentiment d’injustícia social, la vulneració de drets i la corrupció sistèmica que va fer emergir la protesta. Deu anys en què la UE ha tornat a la connivència amb l’autoritarisme egipci, a la incapacitat política a Síria i a la desunió interna a Líbia. Deu anys que s’han traduït en milers de morts i desapareguts al Mediterrani, i molts més atrapats als forats negres creats per una política migratòria que empeny l’externalització del control fronterer europeu cada cop més al sud del continent africà.
DENÚNCIES. Frontex, l’agència europea de control de fronteres, està sota sospita. D’una banda, l’Eurocambra ha començat a investigar les denúncies d’assetjament, mala conducta i operacions il·legals, destinades a impedir l’arribada de migrants a les costes gregues. De l’altra, l’Oficina Antifrau de la UE va enviar al desembre els seus funcionaris a escorcollar les oficines de Frontex a Varsòvia.
A més, associacions legals gregues amenacen de portar l’agència davant el Tribunal de Justícia de Luxemburg perquè consideren que hi ha proves irrefutables d’expulsions col·lectives sistemàtiques, convertides en un modus operandi que ha estat denunciat per mitjans de comunicació, col·lectius de solidaritat i organitzacions de drets humans, incloent-hi el Centre Legal Lesvos. Segons aquests grups, els funcionaris del govern grec i els de Frontex “han perpetrat un atac sistemàtic i generalitzat contra els refugiats des que va entrar en vigor l’acord UE-Turquia, el març del 2016”. El patró d’empènyer els migrants fora de les aigües gregues -diuen- suposa una violació de les obligacions de protecció internacional molt greu, i reclamen que s’aturin aquestes pràctiques. L’article 33 de la Convenció sobre l’Estatut del Refugiat del 1951 diu que cap estat “no expulsarà ni retornarà un refugiat de cap manera a les fronteres dels territoris on la seva vida o llibertat estarien amenaçades per raó de la seva raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social concret o opinió política”.
Els abusos i el desgavell de Frontex ja són un problema per a Brussel·les. La comissària d’Interior, Ylva Johansson, va criticar obertament el director d’aquesta agència, Fabrice Leggeri, en una sessió a porta tancada a l’Eurocambra la setmana passada. Johansson va dir que l’expansió de Frontex -que ha multiplicat capacitats i pressupost en aquests anys de blindatge de fronteres- no justifica les reiterades acusacions de mala gestió i de violacions de drets.
Frontex tenia l’obligació de contractar, abans de finals del 2020, fins a 40 agents per monitoritzar el compliment de l’agència amb els drets fonamentals, i encara no n’ha reclutat ni un. A més, segons una investigació del Corporate Europe Observatory -que monitoritza el poder dels lobis a Brussel·les-, representants de l’agència s’han reunit amb lobistes de la indústria de l’armament i la vigilància biomètrica que no figuren al registre de transparència de les institucions europees. I tot això passa quan Frontex té previst crear una força de 10.000 guàrdies de frontera d’aquí al 2027.
No hi pot haver una nova relació de la UE amb el sud del Mediterrani sense revisar primer la seva pròpia política migratòria; sense superar aquesta idea de l’“entorn hostil”, que va verbalitzar l’ex primera ministra britànica Theresa May, per explicar la fortificació de la frontera exterior de la Unió; sense revisar la deshumanització de la UE davant un continent de trànsits on, segons l’ONU, hi ha “les rutes més mortíferes del món per a refugiats i migrants”.
