Indignar-se al Sofitel

Els nostres indignats són portada de The New York Times i de The Washington Post , quin èxit. Però per què no surten indignats, als Estats Units? No es tradueixen a l'anglès, els llibres de Stéphane Hessel? Per què els únics que acampen allà són turistes espanyols i els seus amics? Per què no hi ha joves ianquis passant la nit a Times Square i muntant comissions a la seu del Nasdaq? No serà perquè allà no hi hagi corruptes ni fallida social. Prou que es veia a l'oscaritzat documental Inside job , implacable retrat de la casta financera nord-americana.

hi penso, en tot això, alhora que faig el curiós experiment d'anar a veure Inside job a un cinema de Barcelona tot sortint de visitar la plaça Catalunya. El que a dia d'avui em crida més l'atenció del documental és que hi surt Dominique Strauss-Kahn, encara investit de tota la seva antiga autoritat com a director gerent de l'FMI, encara un prodigiós centaure de l'economia mundial (mig esperança blanca socialista, mig multimilionari), fotent-li canya a Wall Street. ¿És casualitat que dos dels més prestigiosos crítics del sistema financer nord-americà que surten en aquell documental, tant Strauss-Khan com l'exgovernador de Nova York Eliot Spitzer, hagin perdut des de llavors els seus càrrecs, ambdós acusats de delictes sexuals?

a spitzer l'he conegut personalment. A Strauss-Kahn no, però fins i tot en pel·lícula s'aprecia la seva llegendària capacitat de seducció. Entenc per què ha tingut èxit amb tantes dones. En podria tenir amb mi. És un home ple de talent i d'encant, de confiança en ell mateix, de sofisticació i d'empatia. Atenció a la defensa numantina que en fan tant la seva esposa, Anne Sinclair (quan la rica és ella), com la seva antiga amant, la vídua de Moravia. Atenció a les adhesions que suscita DSK entre senyores d'un perfil alt que podrien perfectament engegar-lo o mirar cap a una altra banda.

i en canvi amb la cambrera del Sofitel... La justícia determinarà si hi va haver violació o si la relació va ser bèstia però consentida i DSK és víctima d'un complot terrorífic. I tanmateix pensant-hi a poc a poc existeix una tercera possibilitat: i és que aquesta dona no hagi estat tècnicament violada pel Dragon Khan, però a ella sí que l'hi semblés (sense necessitat de complots), simplement perquè la seducció necessita còmplices. Com la ironia. I quan ets negra i de Ghana, vídua amb una filla de vuit anys, vius al Bronx i per guanyar-te les garrofes no entrevistes polítics ni escrius poesia eròtica o llibres de la CIA, sinó que neteges el lavabo de la suite del director gerent de l'FMI, potser no estàs en la millor situació social i humana per apreciar els seus encants. Potser en el moment no et vas sentir lliure de dir que no li volies fer una mamada. Potser el desnivell de poder et va esclafar com una llosa. I la dignitat va venir després, quan ja era massa tard i ja només es podia manifestar en forma d'impotència i de ràbia. I si aquesta dona, al capdavall, fos la primera indignada de Nova York?