Des de l'Índia: el cost tràgic de la pandèmia

El drama que està experimentant la població índia en relació amb la pandèmia del covid-19 ha sigut àmpliament cobert pels mitjans de comunicació internacionals. Això ha contribuït a la mobilització de l’opinió pública i a les intervencions de les organitzacions humanitàries. Les imatges de persones que moren a les portes dels hospitals per falta de llits, medicaments i oxigen són terrorífiques i recorden catàstrofes humanitàries com les de Biafra i Darfur. Durant les últimes setmanes, els que som a l’Índia hem sigut testimonis d’imatges esgarrifoses d’un poble que pateix. Hem sentit contínuament sirenes d’ambulàncies que transportaven cossos. També hem vist imatges delirants de crematoris plens a vessar, en funcionament de sol a sol. Hem sentit la pudor dels cossos carbonitzats i els planys de les famílies afligides. L’escassetat d’oxigen i la desorganització d’hospitals i ambulàncies són particularment visibles i han agafat proporcions tràgiques per a aquesta desgraciada població que cada dia compta les seves morts per minuts. Així doncs, es pot dir que l’Índia feliç s’ha convertit de sobte en una imatge del judici final.

El 27 d’abril, la xifra de morts per covid-19 registrada a l’Índia durant un mes va superar els 200.000. En general, la situació actual dels pacients amb covid-19 és molt més catastròfica que la que s’ha viscut en els últims quinze mesos en altres llocs del món. Des que aquesta pandèmia va començar, el febrer del 2020, no hi ha hagut cap país que hagi experimentat una acceleració de la infecció tan ràpida. Commoguda i estupefacta, l’opinió pública mundial comença a preguntar-se per les causes d’una tragèdia tan sobtada a l’Índia.

Sorprenentment, aquesta nova onada de la crisi del coronavirus a l’Índia ja no és únicament una plaga dels pobres. També ha fet grans estralls entre la classe mitjana índia i fins i tot entre les elits intel·lectuals i polítiques. La setmana passada, l’ex fiscal general Soli Sorabjee, un dels juristes més brillants de l’Índia, va morir de covid-19. Diversos professors d’universitats famoses també han mort a causa de les complicacions de la malaltia. Al primer ministre, Narendra Modi, se l’acusa d’haver fet una mala gestió d’aquesta nova i sobtada onada de la pandèmia, i el 25 d’abril es va veure obligat a reconèixer que l’epidèmia és una “tempesta que fa trontollar el país”. També se l’ha acusat de centrar-se només en les eleccions d’uns quants estats, però sobretot en les de Bengala Occidental, on el seu partit, el Partit del Poble de l’Índia, es va haver d’enfrontar a un dels seus principals rivals polítics. En conseqüència, el partit governant de Modi va perdre les eleccions clau de Bengala Occidental, però va aconseguir mantenir el poder al nord-est de l’Assam malgrat la crisi del covid de l’Índia. Segons molts analistes polítics de l’Índia, l’altre factor important de l’onada recent ha sigut el gran festival Kumbha Mela, celebrat a la font del Ganges, que va reunir milions de pelegrins i que s’hauria d’haver ajornat fins a la data en què s’havia previst fer-lo, el 2022.

Tant en termes de populisme polític com de desigualtat socioeconòmica, l’Índia continua sent un país extremadament vulnerable a una epidèmia d’aquest tipus. La densitat de població del país, la promiscuïtat en què viuen les famílies pobres, els problemes d’higiene i l’existència d’un nombre particularment elevat de poblacions d’alt risc es tradueixen en una afluència de pacients massiva que els serveis públics de salut no tenen prou mitjans ni energia per abordar. Per últim, però no menys important, és probable que el peatge humà de l’epidèmia sigui molt alt. Tot i que és massa aviat per dir fins on arribarà la crisi a l’Índia, que tot just comença, no hi ha dubte que aquest país serà un dels més afectats del món. La campanya de vacunació de l’Índia, la més gran del món, va començar el gener del 2021 i té com a objectiu cobrir 250 milions de persones fins al juliol. Fins ara, s’han administrat uns 150 milions de vacunes, que representen l’11,5% de la població, i només 25 milions d’indis han rebut les dues dosis. Tard o d’hora, la població índia serà vacunada contra el covid-19, però de moment caldria pensar en les vides índies que es poden salvar mitjançant la solidaritat internacional.

Ramin Jahanbegloo és director del Centre Mahatma Gandhi per la Pau de la Universitat Global de Jindal