El govern espanyol segueix amb la política de la por per fer fracassar el procés sobiranista que pot acabar en la independència de Catalunya. Les seves declaracions pretenen fer creure a la ciutadania que la independència portaria a una situació extremadament conflictiva i seria una catàstrofe econòmica.
No obstant, la realitat i els fets demostren tot el contrari. Actualment hi ha nombroses anàlisis d’experts de prestigi que posen de manifest el guany econòmic que suposaria la independència per a Catalunya. Així mateix, els fets demostren que de moment no sembla que el procés sobiranista faci por a la inversió estrangera, ja que el 2013 ha estat un dels millors anys pel que fa a la captació d’inversions estrangeres a Catalunya: ha crescut respecte al 2012 i s’ha situat en un volum de 3.511 milions d’euros. També declaracions com les de l’ambaixador d’EUA a Espanya, que va reconèixer que les empreses s’adaptarien a possibles canvis, van en la mateixa direcció.
Una qüestió que els contraris al procés independentista sostenen és que la independència provocaria la fuga d’empreses, principalment de multinacionals, ja que una Catalunya independent portaria inestabilitat política i social, seria un país massa petit, podria patir un boicot comercial per part d’Espanya i quedaria fora de la Unió Europea.
En primer lloc, cal dir que és cert que les empreses volen estabilitat política, econòmica i social. Fins ara el procés no ha creat inestabilitat. Per tant, és molt important que segueixi desenvolupant-se de forma pacífica i democràtica per reduir al màxim la incertesa. Però també és cert que la localització empresarial respon a molts altres factors. Per exemple: la localització geogràfica i la dotació de recursos del territori (matèries primeres, xarxa d’infraestructures, xarxa de telecomunicacions, dotació tecnològica, disponibilitat de factor treball, etc.); factors culturals (cultura empresarial, qualitat de vida, idioma, sensibilitat del país receptor davant d’inversions estrangeres), característiques dels mercats (dimensió, creixement i accés) i polítiques econòmiques favorables (fiscal, industrial, laboral, etc.).
La independència de Catalunya pot ser una gran oportunitat per fer polítiques econòmiques i fiscals més favorables al teixit productiu català que no pas les que fa el govern espanyol, que no estan pensades per a l’empresa catalana. També es podrien fer polítiques econòmiques per incentivar la localització de noves empreses a Catalunya. Per exemple, Irlanda ha fet una política fiscal favorable a la localització empresarial mitjançant un impost de societats amb un tipus molt reduït.
Així mateix, la construcció del nou estat és una oportunitat per implementar unes regulacions més favorables per a la creació de noves empreses. Segons l’informe Doing business, que analitza la facilitat de crear empreses noves, publicat anualment pel Banc Mundial, Espanya es troba a la posició 115 d’un rànquing de 189 països. El nou estat català hauria de procurar fer-ho millor.
En segon lloc, el fet que Catalunya fos un estat petit no hauria de ser cap inconvenient per a la localització empresarial, ja que el que compta és el grau d’obertura de la seva economia. Catalunya té un grau d’obertura comercial alt, la qual cosa li possibilita ser un país altament competitiu, un factor que aprecien particularment les multinacionals. Entre les primeres posicions del rànquing mundial en nivell de riquesa i competitivitat hi ha països petits, de dimensions semblants a Catalunya, com ara Suïssa o Suècia. Altres països també d’una mida relativament petita, Irlanda i Bèlgica, han captat grans fluxos d’inversió directa en els últims anys.
En tercer lloc, tampoc el boicot comercial hauria de ser cap problema greu. L’experiència diu que els boicots d’aquesta naturalesa tenen un abast molt limitat i es concentren en productes emblemàtics. D’altra banda, només un terç dels productes venuts al mercat espanyol són de consum; els altres són productes intermedis utilitzats en els processos de producció de les empreses espanyoles, sobre els quals la incidència del boicot seria menor que en el cas dels productes de consum. No obstant, suposant que el boicot tingués certa incidència, està demostrat que el possible perjudici quedaria més que compensat pel guany produït per la desaparició del dèficit fiscal.
Finalment, tot tipus de raons pràctiques fan creure que una Catalunya independent continuaria formant part de la UE. Però, fins i tot en la hipòtesi que el nou estat català naixés fora de la UE i hagués d’esperar un període per reincorporar-s’hi, es pot argumentar que a Catalunya no s’establirien barreres comercials, ja que això xocaria amb els interessos de totes les empreses multinacionals, espanyoles o no, radicades a Catalunya i no beneficiaria a ningú.