Independència, laïcitat i estat del benestar
Si es vol ampliar la base de l’independentisme cal que al projecte nacional s’hi afegeixi un projecte social. M’he llegit el Document base provisional per a una futura Constitució participativa de la república de Catalunya. És bo que s’enceti un debat sobre com seria la Catalunya postautonòmica, però la proposta decep. Que quedi clar d’entrada que em sembla delirant que es liquidi Santi Vidal per haver fet en el seu temps lliure una proposta de Constitució.
Però anem al gra. Primer sobre la llibertat religiosa: quan s’estava fent l’Estatut del 2006 la Lliga per la Laïcitat va proposar al Parlament el següent preàmbul: “La laïcitat, principi organitzador de la convivència entre els ciutadans, impulsa la construcció d’un espai públic fonamentat en els valors de la pluralitat, la tolerància activa del respecte democràtic per a totes i cadascuna de les opcions filosòfiques i religioses personals”. Cal recordar que en la negociació a Catalunya, el darrer tema sobre el qual es va arribar a un acord no van ser les qüestions econòmiques de relació amb Espanya, sinó precisament la laïcitat. Els partits d’esquerres es van arronsar davant l’ofensiva clerical de Duran i Lleida. El text vigent és un nyap: “Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fills i filles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic”. He buscat si per fi algun dia definirem Catalunya com un estat laic. Doncs sembla que no. En l’article 13, apartat 2, de la proposta de Vidal, es diu: “L’estat es declara aconfessional”. Ostres!, com a la Constitució espanyola.
L’altre tema. Si en l’Estatut del 2006 es diu que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis”, la nova proposta afirma: “Amb independència de la seva situació administrativa o laboral, totes les persones tenen dret a l’assistència sanitària gratuïta en cas d’urgència”. Neoliberalisme del més tronat. Si diagnostiquen un càncer al teu fill, les operacions i els tractaments de quimioteràpia te’ls pagues tu. Igual que als EUA, on només uns quants poden tenir una assegurança mèdica que cobreixi tots els supòsits: el sistema més car, ineficient i injust del planeta.
Les elits que lideren el procés independentista han de fer una reflexió seriosa. No val anar dient que primer la independència i després ja ho veurem. Això només serveix per als independentistes convençuts, que no són majoria. Si es vol sumar més gent caldrà oferir arguments racionals que mostrin com amb la independència la majoria viurà millor. Una Constitució laica permetria convèncer molts lliurepensadors cansats d’intromissions de l’Església, i un estat de benestar modèlic, molta més gent. Si l’hegemonia a l’hora de bastir la nova Constitució gira entorn de les idees antihumanistes, llavors és impossible que la independència assoleixi la majoria. Cal emular els escocesos, o Abdó Terrades i Narcís Roca Farreras.
