Aquesta setmana el Banc d'Espanya ha publicat els resultats de la seva Enquesta de Competències Financeres relativa al 2021. Com quan es publiquen els resultats PISA dels nostres fills, ens va tocar als adults posar-nos vermells per l'escassa cultura financera que tenim al nostre país. Només un 19% dels enquestats van saber resoldre bé les tres qüestions bàsiques plantejades, referides a tipus d'interès, inflació i risc.
Bé, crec que els resultats no mesuren la realitat. M'explicaré. Una immensa majoria sap que si et donen un interès pel teu estalvi, els teus diners totals augmenten. I també sap que si hi ha inflació els diners van perdent capacitat de compra. Finalment, repartir els diners invertits en un nombre més gran d'empreses redueix el risc de perdre'ls tots, comparat amb posar tots els ous en una mateixa cistella. Sincerament, em costa molt creure que vuit de cada deu espanyols no sàpiguen dos d'aquests tres conceptes financers.
Llavors per què la gent es va equivocar tant? Doncs perquè hi havia més dades a les preguntes, que eren per despistar. Per exemple, a la pregunta de la inflació et comencen a parlar d'un regal de mil euros que es reparteixen cinc germans i continua amb algunes dades més que no havien de ser tingudes en compte ni servien per contestar. És a dir, informació per confondre a qui respon o, se suposa, per saber si realment té clar el que influeix en la inflació i el que no.
I per això els resultats van ser tan estrepitosos. ¿Significa això que hi ha una elevada cultura financera al nostre país? No, per descomptat que no. Però tampoc podem afirmar que el vuitanta per cent de la població desconeix el que li reporta el cobrament d'interessos, com el perjudica la inflació o que concentrar-ho tot en un sol lloc augmenta el risc. El que la gent no sap o on hi ha més dificultat és a l'hora de combinar, separar, triar o descartar conceptes financers per emetre un diagnòstic o prendre una decisió. És a dir, la cultura financera del nostre país ha d'augmentar perquè a la vida real les situacions i els plantejaments financers que ens fan els agents econòmics o que es produeixen en les nostres vides estan formats per diversos elements. I és aquí on les persones es col·lapsen.
La conclusió no és la mateixa, la cultura financera no és baixa. El que falta és l'habilitat o la capacitat d'anàlisi financera. Si ho volen anomenar cultura financera, estarem en una discussió semàntica. Però el més important és la línia d'acció o interpretació de la necessitat social d'educació financera. I aquesta és ben diferent. Les persones coneixen els conceptes bàsics, el que hem de fer és ensenyar a tractar-los conjuntament.
