Una bona amiga, professora, m’envia una de les preguntes de matemàtiques de les proves de competències bàsiques. Són unes proves que es fan a quart d’ESO per avaluar si els estudiants han “assolit” els mínims coneixements que se’ls hauria d’exigir per edat. Una de les preguntes comença amb aquest enunciat: “En Mario té 7 anys. Dissabte a les 21.00 h els seus pares han detectat que té febre. Des d’aleshores, li han pres la temperatura diverses vegades. El gràfic següent mostra en quines hores ho han fet i la temperatura obtinguda”.
La primera pregunta per als alumnes (recordem, d’entre 15 i 16 anys): “Quantes vegades han pres la temperatura a en Mario els seus pares?”. I tot seguit, tres possibilitats. 11, 12 i 13. L’alumne, doncs, posarà la punta del bolígraf al paper i comptarà (amb sort) fins a onze. Una altra pregunta demana en quantes ocasions la temperatura ha estat de 39 ºC o superior, i una altra, quantes hores han passat des que els pares (d’en Mario) han detectat que té febre.
Em sembla meravellós que el nen febril tingui un nom (Mario) no català, tot i que lamento que els seus pares siguin heteronormatius. Pare i mare? Uix. També em sap greu que en Mario no sigui una nena i que els seus pares, pel que es veu, no siguin explícitament antivacunes i estiguin a favor de la indústria farmacèutica. Pel que fa a la resolució del problema, em fa feliç que un ganàpia de setze anys sàpiga, potser, sumar fins a onze.
