25/09/2022

Incompetència fiscal

Aquesta setmana passada, Moreno Bonilla, president dels andalusos, va anunciar la supressió de l’impost de patrimoni i va esclatar la polèmica.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

D’entrada, dues coses importants. La primera, que l’impost de patrimoni, des de l’opinió de qui escriu aquestes línies, és totalment injust. L’estalvi o patrimoni ja ha tributat tot el que havia de tributar. I si és capaç de generar rendes, també les tributa. Un impost sobre el que un ha aconseguit estalviar o apartar, sigui molt o poc, no té cap mena de justificació. Els impostos progressius ja fan que qui més guanya contribueixi molt per sobre de la resta, per solidaritat. Continuar traient-li diners del que li queda és igual a confiscar i afavoreix l’evasió de capitals.

Cargando
No hay anuncios

En segon lloc, va haver-hi un gran soroll mediàtic amb la decisió, però la veritat és que aquest impost és caríssim de recaptar i, almenys a Andalusia, suposa poquíssima recaptació i sobre un nombre limitadíssim de persones.

Dit això, voldria posar de manifest sobre les queixes a la competència fiscal –és a dir, com les administracions públiques d’uns territoris aconsegueixen atreure capital, persones o empreses a còpia de posar impostos més baixos que els territoris del costat– que tant es pot considerar competència fiscal dels que fan la baixada com incompetència fiscal dels que no la fan.

Cargando
No hay anuncios

Quan un estat o territori ha estat capaç de renunciar a una part de la recaptació vol dir que ha estat capaç de fer un estalvi o de reduir la seva despesa (teòricament ningú ho fa per endeutar-se més). I, per tant, la seva eficiència és el que li ha permès la reducció impositiva o l’eliminació de l’impost. Als del voltant, que no són capaços de gestionar amb menys ingressos i, per tant, són més ineficients, se’ls pot considerar perfectament incompetents en comparació amb els qui sí que ho han fet.

Per tant, en lloc de posar-nos les mans al cap i indignar-nos, més enllà de les mencions als catalans, el que hem de fer és una reflexió. El 50% de l’impost sobre el patrimoni que es recapta a Espanya prové de Catalunya. Sí, és un impost transferit a les autonomies. Però potser ha arribat el moment de pensar si és just que els catalans paguem el que altres al mateix estat no paguen, i si el motiu és que els altres estan mirant de competir amb nosaltres o si, més aviat, és el nostre govern l’incompetent.