Les incògnites del 17-A / Les mentides del poder

Les incògnites del 17-A

Quin era el vincle exacte entre Abdelbaki es-Satty i el CNI? Per què, després dels seus anys de presó a Castelló per tràfic d’haixix, va aconseguir evitar l’ordre d’expulsió d’Espanya? A canvi de què va salvar-se de la deportació? ¿Havia de passar informació dels companys jihadistes que hi havia al seu propi mòdul? ¿Va ser “informador” de la Intel·ligència espanyola des del 2014 fins al moment dels atemptats? Qui era el seu contacte? ¿Va rebre algun encàrrec per part de l’estat espanyol? Quin? Per què a Vilvoorde, el 2014, no el deixen exercir com a imam? Què sap la policia belga que faci que se'n malfiï? Per què, en canvi, a Ripoll no hi va haver cap impediment perquè fes d’imam? El CNI el va ajudar a ser-ne? I els Mossos? ¿Es pot assegurar al cent per cent que Es-Satty va morir a l’explosió d’Alcanar, el 16 d’agost del 2017? Per què la investigació dels Mossos conclou que les restes biològiques eren seves? Per què no es va trobar mai el telèfon d’Es-Satty entre la ferralla d’Alcanar? Per què la seva furgoneta va aparèixer a Sant Carles de la Ràpita, a casa d’un amic seu, tres dies després de la seva mort? Per què van repatriar al Marroc els cossos de tots els membres de la cèl·lula terrorista menys el d’Es-Satty? ¿El “petit ensurt” a Catalunya passava per immolar-se dins de la Sagrada Família o al Camp Nou en un Barça-Betis de la primera jornada de Lliga? Per què en el judici dels atemptats del 17-A l’Audiència Nacional no va permetre que l’excomissari Villarejo declarés en la causa? ¿Villarejo té les proves que diu que té sobre els fets tràgics d’agost? Per què el PSC o Ciutadans, els dos partits més votats en les dues últimes eleccions al Parlament, sempre s’han negat a permetre que s'investigui el cas? De debò que amb 16 morts al carrer, hi ha partits catalans i mitjans de comunicació que no volen saber la veritat? Les preguntes no han de fer por. El que cal és esbrinar les respostes. Volem saber què va passar. Hi tenim dret. 

Les mentides del poder

El botelló dels amics de Boris Johnson als jardins de Downing Street en la fase més crítica del confinament a la Gran Bretanya hauria d’haver suposat, ja, la dimissió del primer ministre. De moment, el cas ja té una etiqueta periodística –Partygate–, una reprovació parlamentària i unes disculpes de Boris Johnson a Westminster dites amb mirada de banya baixa. L’admissió de l’error ja no cola quan has posat unes normes molt estrictes per a tots els ciutadans del país i tu, i els teus amics, sou els primers a saltar-vos-les pensant que no ho sabrà mai ningú. Perquè tu ets molt llest i molt poderós i la resta són uns enzes de set soles. Com a bon conservador amb poder, va pensar que no l’enxamparien i, durant mesos, va negar l’existència d’aquella festa. Per tant, va mentir. I aleshores sempre hi ha algú que t’espera per filtrar a la premsa les fotos de la party i els correus electrònics del teu secretari demanant als assistents que es portessin la beguda. Amb dues proves s’esmicola una mentida. A Austràlia, Novak Djokovic també ha fomentat el seu poder sobre un pedestal de falsedat. Vet aquí un altre pinxo tallat pel mateix patró de la vanitat que creia que el número 1 del món era intocable. Arriba al control de l’aeroport de Melbourne i diu que no havia estat en cap altre país en els últims quinze dies. A l’hora d’ensenyar l’informe que el convertia en una excepció per poder jugar el torneig de tenis, escriu que havia estat positiu per covid. De nou, dues proves li han descobert la mentida. Per Cap d’Any havia estat entrenant-se a Andalusia –hi ha fotografies– i el seu test d’antígens havia donat negatiu... fins que hi van afegir una segona ratlla per positivitzar-lo. Per una mentida va caure Nixon als Estats Units. Clinton va negar la seva relació amb Monica Lewinsky, el van enxampar i no es va acabar el món. Mireu si treballen fi, els del CNI, que són els únics que mai no deixen rastre. Ni una sola prova. Són molt bons.