Inaugurat el camp del Barça a les Corts (1922)

De la crònica de K.W. (no identificat) a El Mundo Deportivo (22-V-1922), en traducció pròpia. Fa cent anys el Barça estrenava el camp de les Corts, bastit en terres de Can Guerra. El Camp de la Indústria havia quedat petit des que el club havia entrat en l’edat d’or amb un equip on excel·lien Samitier, Piera, Sancho, Sagi, Zamora, Alcàntara. El nou camp viuria grans èxits esportius i esclats de sentiment catalanista.

Després d’un veritable tour de force que en d’altres que no fossin els actius directius del Barcelona hauria estat impossible, el dissabte 20 de maig va ser inaugurat el nou camp del club campió, el camp tan desitjat que ens allunyarà per sempre d’aquell joc cohibit, excessivament dens, del camp antic, les reduïdes dimensions del qual constituïen un dubte sobre l’autèntic valor de l’equip blaugrana. La inauguració va revestir tota la solemnitat oficial que sortosament es va donant ja a aquests esdeveniments de l’esport popular per excel·lència. El camp de les Corts es pot qualificar de catedral del futbol català. Constituirà un motiu d’orgull davant els estrangers. I els animosos jugadors del F.C. Barcelona, volent demostrar tot el que significa ara ser campions d’Espanya, van saber correspondre a la solemnitat de l’acte i als aplaudiments delirants que els va tributar la multitud tan bon punt van aparèixer en el camp, amb dos nous brillantíssims triomfs que, per la qualitat del contrincant, han d’assolir ressonància extraordinària. ¡Que lluny que queden, malgrat els pocs anys transcorreguts, aquells temps dels camps desmantellats i de les derrotes contínues davant qualsevol equip estranger! Avui el Barcelona, amb el seu propi esforç, ha pogut aixecar un dels millors camps del continent que poden resistir la comparació amb els grans camps anglesos, i els nostres jugadors han aconseguit batre netament –en aquest mateix terreny que lleva tota sospita sobre la validesa de la victòria– a un equip professional escocès de la vàlua del St. Mirren. Bé es pot dir, doncs, que la inauguració del camp del Barcelona –pel fet de ser tal inauguració i tal camp i per haver donat ocasió a tan enormes victòries– ha d’assenyalar, com a diada molt memorable, la data inicial de l’absoluta maduresa del futbol català. La fama del Barcelona F.C. ja s’estén arreu del món i per tots els àmbits i en ell queda simbolitzat tot l’alt valor esportiu de Catalunya. [...] El camp inaugurat dissabte és actualment capaç per a 20.000 persones. Quan les obres –dirigides pels arquitectes Santiago Mestres i Josep Alemany– quedin enllestides, ho serà per a unes 30.000. Per fer-nos una idea del treball intensíssim que durant un termini tan escàs s’hi ha aplicat, només caldrà dir que s’han remogut 18.000 metres cúbics de terra. [...] El terreny de joc fa 101 per 62 metres. [...] La porta principal del camp té 12 metres d’amplada, la qual cosa permet una ràpida evacuació del recinte. [...] El Barcelona ha inaugurat el seu camp en una tarda feliç, meravellant-nos amb un joc que no tenia res a envejar al dels britànics. El millor de tots ha estat Piera, potser el jugador més complet que hi ha avui a Catalunya. [...]