El govern espanyol desmunta l'estat de dret

Catedràtic de Dret Administratiu, Universitat del País BascL'aplicació de l'art. 155 de la Constitució espanyola (CE) a Catalunya produeix cada dia una nova sorpresa jurídica. Havent estat un article objecte d'una escassa atenció doctrinal, ara pot observar-se el seu contingut proteic. Els dubtes sobre la conformitat constitucional de la seva aplicació a Catalunya, tant en aspectes de fons com de forma, són raonables, nombrosos i molt preocupants en un estat de dret. L'aplicació d'unes potestats exorbitants, que posen en qüestió el principi democràtic, el dret de sufragi actiu i passiu del poble de Catalunya, s'ha dut a terme amb una nul·la preocupació per la legalitat i constitucionalitat de les mesures adoptades. El degoteig de qüestions jurídiques no para. Ens sorprèn ara una nova intervenció del president del govern espanyol, acompanyada d'alguns pronunciaments doctrinals-acadèmics a la premsa, que afirma la competència del govern espanyol per donar el vistiplau al nomenament del govern de la Generalitat. Perquè el lector no especialista pugui seguir raonablement la qüestió suscitada, convé fer una breu referència a la forma en què es nomena el president de la Generalitat i els membres del seu Govern.

El president de la Generalitat és elegit pel Parlament i nomenat pel rei. Un cop ha pres possessió i se'n publica el nomenament, el president pot exercir aquelles competències que l'ordenament jurídic li reconeix. Entre aquestes competències, per exemple, hi hauria la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions, o la d'establir l'anomenada "estructura orgànica" del seu Govern. Dit en altres termes, el president pot establir que el seu Govern està format pel mateix nombre de carteres que l'anterior, pot ampliar-les o pot reduir-les. Posteriorment passarà a nomenar els titulars de cadascuna d'aquestes carteres, és a dir els membres del seu Govern. El president de la Generalitat és titular d'aquestes competències, ja que només li corresponen a ell. La determinació del nombre de carteres i el nomenament dels seus consellers només poden ser de la seva competència. D'una banda la raó és legal –així ho diuen les normes–, i de l'altra perquè no pot ser d'una altra manera. Elegit un nou Parlament, és procedent triar un nou president, que és qui pot nomenar el Govern, el qual, mentre ell no el nomeni i no es faci la consegüent presa de possessió, simplement no existeix.

Aquesta competència del president és l'únic cas en què pot dictar un decret sense fer-ho com a Govern. Tots els altres decrets de la Generalitat els adoptarà el president però amb el seu Govern, no autònomament.

Dit això, cal atendre els efectes que l'aplicació de l'art. 155 de la CE pot tenir en la competència del president de la Generalitat. En primer lloc procedeix assenyalar que l'elecció del nou Parlament català es fa de forma incondicionada pel que fa a l'exercici de les seves competències. Així, el Parlament català podria aprovar una llei com a conseqüència de la presentació d'una proposició de llei per un grup parlamentari, d'acord amb el que estableixi el reglament de la cambra. El Parlament ha elegit la mesa i també el president de la Generalitat. Cap d'aquestes competències es poden veure condicionades per l'acord adoptat en aplicació de l'art. 155. El president de la Generalitat, al seu torn, tampoc no es veu afectat per aquest acord. Les seves competències com a president de la Generalitat són incondicionades. No hi ha cap norma, ni podria haver-n'hi, que digués el contrari.

No obstant això, la situació del Govern és diferent. Com que no hi ha Govern fins que se'n nomeni un de nou, és lògic que l'acord d'aplicació de l'art. 155 de la CE estableixi que les mesures que ha adoptat es mantindran "fins a la presa de possessió del nou govern de la Generalitat". Si no hi ha nou Govern, les seves competències seran exercides per l'òrgan que s'hagi determinat en l'acord aplicador de l'art. 155 de la CE. Però si es nomena nou Govern, amb la seva presa de possessió es recupera plenament la legalitat suspesa, de manera que és aquest nou Govern qui és competent per exercir les competències que a aquest òrgan li reconeix l'ordenament jurídic. La presa de possessió del nou Govern habilita la seva intervenció, però no afecta les competències que el president de la Generalitat té 'motu proprio', en què pot decidir sense necessitat d'adoptar aquesta decisió o acord com a Govern.

De la mateixa manera que l'acord d'aplicació de l'art. 155 de la CE no afecta el nou Parlament català, tampoc pot afectar el nou president, i tampoc afectarà el nou Govern. Des de la seva constitució, el Parlament ha exercit les seves competències sense cap condicionament. Elegit el president de la Generalitat, exercirà les seves competències lliurement, sense que l'absència de Govern l'hi impedeixi. D'altra banda és lògic, perquè si la composició del Govern i el nomenament dels seus titulars és competència del president, ¿com pot argumentar-se que el president podrà exercir les seves competències quan es nomeni nou Govern? Si l'argumentació vol portar a un altre lloc, en concret al fet que és el president del govern espanyol qui té competència per nomenar el nou govern de la Generalitat (directament o imposant un dret a veto als membres nomenats pel president català), cal dir que aquesta conclusió no és deduïble de l'acord d'aplicació de l'art. 155 de la CE. Si s'admetés així, s'estaria pervertint el sistema democràtic-representatiu. La novació dels òrgans polítics d'una comunitat autònoma, és a dir, la nova elecció del Parlament, del president i del Govern produeix 'ex Constitutione' la derogació (i/o pèrdua d'eficàcia) del contingut de les disposicions de l'acord d'aplicació de l'article 155 de la CE que els afectin. I aquesta derogació afecta la competència de cada un d'aquests òrgans, sense que l'absència de nou Govern pugui afectar les competències del Parlament o del president recentment triats. La deriva que està tenint la interpretació de la legalitat-constitucionalitat pel govern espanyol a Catalunya convertirà en cendres la teoria jurídica de la democràcia i de l'estat de dret.