El Congrés no pot suspendre els drets dels parlamentaris catalans
El Congrés de Diputats no pot suspendre els drets dels parlamentaris catalans fundant la seva decisió en el que preveu l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal. Recordem aquest precepte, que diu: "Així que sigui ferma una interlocutòria de processament i s’ordeni la presó provisional per un delicte comès per mitjà d’una persona integrada o relacionada amb bandes armades o individus terroristes o rebels, el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic ha de quedar automàticament suspès en l’exercici d’aquest mentre duri la situació de presó".
L'informe dels lletrats del Congrés estableix que la cambra pot aplicar aquest precepte, i que la seva decisió és 'ex lege', expressió que més tard tindrem ocasió de comentar. Ara cal afirmar inicialment que les cambres, en l'exercici de les seves potestats, pel que fa a l'establiment, la limitació o la suspensió dels drets dels seus membres, poden actuar directament només quan estan habilitades per la Constitució o pel reglament de la cambra. Més enllà de les previsions establertes en aquestes normes, no és procedent que els òrgans de les cambres adoptin decisions que condicionin els drets dels parlamentaris i parlamentàries.
Una resolució parlamentària no pot aplicar directament un precepte de la llei d'enjudiciament criminal. Perquè els òrgans parlamentaris puguin adoptar decisions que condicionin drets dels parlamentaris o parlamentàries i fonamentar-se en la llei d'enjudiciament criminal hi ha d'haver una resolució judicial que ho estableixi. Sense resolució judicial que determini l'aplicabilitat d'aquest precepte a un supòsit determinat, no pot donar-se una suspensió adoptada autònomament per la mesa de la cambra.
Si no es procedís d'aquesta manera es conculcaria la reserva jurisdiccional establerta per la Constitució, d'acord amb la qual correspon al poder judicial l'exercici de la potestat jurisdiccional en tot tipus de processos, jutjant i fent executar allò que s'ha jutjat. Són els jutjats i tribunals determinats per les lleis els que han d'aplicar les lleis. Tot això d'acord amb les normes de procediment i competència en vigor.
Del text reproduït cal remarcar que el fet de jutjar i els procediments per fer-ho són els establerts per la llei i correspon fer-ho exclusivament al poder judicial.
D'altra banda, així s'ha actuat en aquest procés anteriorment. L'instructor de la causa, el jutge Llarena, es va dirigir el juliol del 2018 al Parlament de Catalunya per comunicar-li que els parlamentaris processats quedaven suspesos dels seus drets parlamentaris. En canvi, aquests moments, no ja l'instructor sinó la sala segona del Tribunal Suprem no decideixen, es limiten a comunicar al Congrés que no és necessària la petició de suplicatori. Però, si no és necessària la petició de suplicatori, és a dir, que el judici oral continua, per què no resol el mateix Tribunal Suprem que l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal és aplicable i suspèn els drets dels parlamentaris?
¿El Tribunal Suprem pot continuar el procés i en concret la fase de judici oral i no pot suspendre els parlamentaris en l'exercici dels seus drets a les cambres?
La intervenció de la mesa del Congrés aplicant la llei d'enjudiciament criminal és contrària al dret i conculca els drets dels parlamentaris. L'aplicació de la llei d'enjudiciament criminal és competència exclusiva dels tribunals de justícia.
Si el Congrés de Diputats no pot aplicar aquest precepte, tampoc pot fer-ho la Junta Electoral Central (JEC). Aquest seria un error encara més gran, si fos possible. A més, la JEC ja ha estat qüestionada recentment, i corregida pel Tribunal Suprem. Una altra relliscada més posaria en qüestió la seva legitimitat. La legitimitat d'aquest tipus d'òrgans es deriva de la seva pràctica, no ho oblidem. L'acord de la mesa pot ser recorregut davant el Tribunal Constitucional, però no n'hi ha prou. La mesa d'un Parlament no pot actuar pensant en l'afegitó "Que vagin als tribunals". La democràcia és un sistema polític porós, que ha d'arribar a totes les institucions, especialment a les més importants. I entre aquestes, sens dubte, hi ha els Parlaments. Cal no oblidar que, tot i els sistemes d'equilibris de poders, els Parlaments són els òrgans fonamentals. El seu funcionament independent i democràtic depèn del respecte dels drets dels seus membres. Si s'obstaculitza l'exercici dels drets dels parlamentaris es posa en qüestió la mateixa institució parlamentària. I això és especialment cert quan com a conseqüència de la suspensió dels drets dels parlamentaris es produeix una modificació de les majories necessàries per elegir el nou president del govern. Les decisions jurídiques s'han de prendre pensant també en les seves conseqüències, però això ha de ser objecte d'un altre comentari.