'In vitro'

Feia temps que no ens reuníem. Cada vegada és més difícil. Abans era tot més fàcil. Et trucaves a última hora i improvisaves un sopar, una copa, una trobada. Ara fa molta mandra sortir quan ja has arribat a casa. Sempre que aconseguim trobar-nos tots, prometem que ho tornarem a fer ben aviat, però com a mínim passa un mes, i fins i tot, un trimestre.

Ens vam posar al dia. El meu embaràs i jo vam ser ràpids. Tot va com una seda. La Marta ens va explicar el seu Cap d'Any al Marroc i va portar alguna cosa per fumar de Xauen. El Josep ens va parlar de la il·luminació que està fent en una obra que s'estrenarà properament i vam criticar el seu nòvio, aprofitant que no hi era. El Max segueix ensopit des de la separació de la Joana. I llavors li va tocar el torn a ella. I ens va confessar el seu secret. Vol ser mare. S'està fent la in vitro , sola. De fet, ja ha fet tres intents i ara està a punt de començar el quart. Ens vam quedar de pedra perquè no en teníem ni idea. Es va fer un silenci que ella va interpretar com a prejudici. I es va defensar. Què he de fer si vull ser mare i no trobo el pare? Cap de nosaltres estem en contra de la seva decisió. Aquest és un dels avenços del segle. Simplement estàvem una mica flipats que no ens hagués comentat res. I que s'ho hagués empassat tota sola. Ens va explicar que era frustrant cada vegada que li venia la regla o quan li deien que no estava embarassada. I ara ens en feia partícips a nosaltres.

Dimarts l'hi tornen a fer i voldria que jo l'acompanyés. La veritat és que estic una mica desconcertada. Em costa entendre que una amiga íntima que m'explica tantes coses me n'amagui una de tan important. I ara se suposa que m'he d'emocionar i m'hi he d'implicar. Tant de bo encara existís el consultori radiofònic de l'Elena Francis perquè ara mateix li demanaria consell.