“Gràcies, Déu, pel president Trump”. El ministre d’Urbanisme nord-americà va obrir així la primera reunió del nou govern amb música d’acompanyament de tota la tropa. Si fos creient em semblaria una blasfèmia. En qualsevol cas, és una miserable declaració en honor d’un personatge que es creu amb dret a tot. Ha arribat al poder de la mà de Déu: és intocable. I qui s’atreveixi a qüestionar-lo quedarà assenyalat eternament. En el país més avançat en termes de desenvolupament econòmic i tecnològic, presumpta avantguarda de la humanitat, encara és possible tractar els ciutadans com a criatures i apel·lar a la mística d’un ens superior per sotmetre’ls als capricis dels que se senten amos del món.
En aquests moments de la història de la humanitat, fins i tot en les societats més avançades se segueix intentant atrapar la gent amb apel·lacions impròpies de qualsevol idea de convivència civilitzada. Tinc el suport de Déu, que em dona el dret a fer el que em doni la gana. La meva acció està per sobre de l’escrutini de la majoria. Són les pallassades d’aquest personatge que la tecnocasta ens ha portat al poder de la primera potència imperial, que apel·la a la legitimitat teològica precisament per proclamar el seu dret a l'absoluta impunitat. Un retrocés que el situa de ple en el retaule de les figures de l'autoritarisme més delirant: el poder absolut, per encàrrec de Déu. És a dir, inabastable a l’escrutini humà.
Ens ho podem prendre per la via sarcàstica, però no podem defugir l’evidència del seu poder contaminant, que porta espectacles que haurien d’avergonyir-nos a tots. La resposta de Trump a la destrucció de Gaza per part de l’exèrcit israelià és una altra expressió del deliri en què habita. Aquests dies circula impunement un vídeo que, per molt que estigui fet amb IA, és la culminació de la indecència. Gaza convertida en el paradís del trumpisme, escenari de la més vergonyosa frivolitat dels horteres de la riquesa. Amb Trump i Netanyahu feliços prenent el sol a la platja i Musk fent la seva habitual exhibició d’infantilisme autoritari. És tan indecorós que es podria pensar que és un vídeo fet com a escarni per ridiculitzar el personatge. Doncs no, és Trump qui l’ha promocionat. En aquesta inconsciència rau l’esperança: un personatge que publicita la seva indecència i fa la feina dels seus adversaris aixecant acta de la radical insensibilitat d’una mentalitat abraçada per la supèrbia de qui es creu omnipotent.
El darrer episodi, l'esbroncada a Zelenski, el situa ja definitivament fora de tot límit. Afortunadament, Trump no para d'injectar-nos vacunes que ens protegeixen del risc d’acabar trobant normal el seu patètic exhibicionisme. Però tinguem-ho present, Trump caurà i els que l’estan utilitzant seguiran. Mirant al president, no perdem els seus promotors de vista. Ell són els que marquen el pas.
