La impunitat de la ‘diplomàcia del caviar’
Més d’una dècada després, l’anomenada diplomàcia del caviar encara es cobra alguna víctima. És un dels escàndols de corrupció més descarats i impunes que han afectat el Consell d’Europa, l’organització amb seu a Estrasburg que vetlla pel respecte a la convenció europea dels drets humans. El 2012, l’organització alemanya European Stability Initiative (ESI) va denunciar que l’Azerbaidjan portava anys comprant el silenci polític de parlamentaris de mitja Europa mentre el règim d’Ilham Aliyev enduria la repressió política i canviava les lleis per perpetuar-se en el poder. L’informe que l’ESI va publicar el 2012 assegurava que en més d’una ambaixada de l’Azerbaidjan a la UE tenien habitacions plenes fins dalt de catifes caríssimes per regalar. Polítics i funcionaris en institucions clau van rebre caviar, telèfons mòbils, joies, rellotges, MacBooks, vacances de luxe pagades i diners en efectiu. Com més augmentava la violència política i la persecució de la dissidència a l’Azerbaidjan, més s’anaven suavitzant els informes del Consell d’Europa sobre aquest país, membre també de l’organització.
No va ser fins al 2018 que una investigació interna va acabar admetent l’escàndol i es va forçar la dimissió del president de l’Assemblea del Consell d’Europa, el senador del PP valencià Pedro Agramunt i un petit grup de diputats més. Una neteja de cara per a un milionari entramat de corrupció internacional. Només les justícies alemanya i italiana van obrir investigacions formals.
La gran majoria d’implicats en l’escàndol encara no han hagut de donar cap explicació. Finalment, però, a principis d’aquest any, un tribunal de Milà va condemnar el diputat italià Luca Volontè, membre de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, a quatre anys de presó per haver acceptat suborns a canvi de silenciar violacions de drets humans. La justícia italiana va considerar provat que el diputat va rebre com a mínim dos milions de dòlars a través d’un entramat d’empreses situades al Regne Unit i a paradisos fiscals mitjançant un sistema que es va batejar com “la bugaderia azerbaidjana” i que consistia en una complexa operació de blanqueig de diners que va desviar milers de milions de dòlars.
La precampanya electoral a Alemanya
La investigació italiana va demostrar que les mateixes empreses havien transferit diners a un diputat de la CSU, Eduard Lintner, i així és com, tants anys després, l’escàndol de l’Azerbaidjan ha entrat de cop al Bundestag, en plena precampanya de les eleccions a la cancelleria del setembre vinent i en un moment molt delicat per al partit d’Angela Merkel. Diversos diputats de la CDU han estat qüestionats sobre els seus possibles vincles amb el règim d’Aliyev i ja hi ha hagut tres dimissions a les files democristianes l’últim mes mentre la premsa alemanya parla de la necessitat de reforçar els codis ètics de la política.
El director de l’ESI, Gerald Knaus, recordava fa uns dies en una entrevista al diari alemany Frankfurter Allgemeine Zeitung que la llista “d’amics de Bakú” és llarga i diversa. “A part dels russos, la majoria de diputats espanyols i italians, molts de l’Europa de l’est i alguns francesos molt influents votaven en favor de l’Azerbaidjan”, apuntava Knaus, i assenyalava especialment els membres del Partit Popular espanyol però també el líder del grup liberal, Jordi Xuclà, que, segons ell, “era un defensor de Bakú”.
