Imprudències temeràries del PP

DIR CONVENCIÓ d'un acte en què el PP ve a Catalunya a dir que el president Mas s'ha tornat boig és un doble insult. Insultes el president i les convencions. I fer-ho és una imprudència temerària perquè comets dos errors. Demostres un nul respecte institucional cap a la figura del nostre president. I demostres a tots els que saben que Mas no s'ha tornat boig que no tens escrúpols per mentir. A menys que consideris que escoltar una veu majoritària sigui un trastorn psicològic. Dir convenció d'un acte en què el PP ve a Catalunya i la senyora Camacho els diu que aquí pateixen com s'ha patit al País Basc és un doble insult. Insultes un procés pacífic comparant-lo amb un de violent i insultes la intel·ligència dels que t'escolten, perquè tots ells tenen proves que allò s'allunya de la realitat. És una altra imprudència temerària. Volent embrutar la consulta t'enfangues en una espiral de demagògia de la més bruta. I confirmes un to del victimisme més perillós: el que ataca sense cap respecte per la veritat. Dir convenció d'un acte en què Montoro ve a Catalunya a vendre préstecs amb interessos com a donacions i a anunciar la substitució de les balances fiscals per un mètode revolucionari on els quadrin els números que els interessen és un doble insult. Insultes Mas-Colell i els electors. I fer-ho és una imprudència temerària perquè assumeixes implícitament que les balances fiscals no et convenen, o sigui que destruint-les les fas bones. Amb insults, amenaces i números arreglats el PP inaugura la campanya del NO, i per tant accepta que hi haurà consulta. La reflexió, que sembla lúcida, la va fer el president Mas, el que acusen d'haver-se begut l'enteniment.